10 de octubre de 2019
10.10.2019

«Els residus són un problema, però cremar-los no és la solució, és anacrònic»

El grup opositor a la planta diu que faran les accions que calgui «per aturar la insensatesa»

09.10.2019 | 22:29
Josep Subirana és regidor d'ERC a Avià i conseller comarcal a l'oposició

L'avianès encapçala el grup que lidera l'oposició a aquest projecte i que aglutina entitats, partits i particulars

Josep Subirana, exregidor de Medi Ambient d'Avià, impulsa el grup opositor a la planta incineradora de Cercs. Aplega entitats com el Grup de Defensa de la Natura, la Cooperativa de Ramaders de Muntanya, i Hostaleria i Turisme del Berguedà, entre d'altres, i partits com ERC i la CUP.

Vostès s'oposen a la planta incineradora de Cercs. Per què?

És una planta que contravé tot sentit comú i l'esperit i la normativa de la Unió Europea: els recursos no es poden cremar, s'han d'aprofitar. Si es cremen es formen cendres, escòries i gasos tòxics. Per això les incineradores no les fan a la plaça Catalunya.

Quines accions faran?

Totes les necessàries per aturar la insensatesa. Sobretot informatives i sensibilitzadores, judicials, participatives i propositives.

Coneixen el projecte de primera mà?

Tot i que el projecte s'ha tractat amb molta opacitat, tenim les nostres fonts. Sabem molt del que amaguen incineradores com les de Barcelona, Mataró, Tarragona, Martorell i d'arreu d'Europa.

Els promotors han dit que la planta no contaminarà i que s'hauran de sotmetre a controls estrictes.

Tan sols calen «controls estrictes» quan una fàbrica contamina. Els filtres de les xemeneies no poden retenir molts compostos orgànics i micropartícules. Estudis científics demostren que la incineració de residus té efectes greus per a la salut i el medi.

A Europa hi ha 400 plantes com la que volen fer a Cercs. És un garantia que la gestió dels residus es pot fer correctament?

La immensa majoria són de residus urbans. De residus industrials i de la capacitat de la de Cercs, n'hi ha molt poques. És una incineradora que podria cremar residus d'arreu d'Europa. Les incineradores europees pertanyen al passat. La Unió Europea ha renyat els països que en tenen i ha aturat les subvencions per fer-ne de noves. Ara, contra corrent, en volen fer una a Cercs.

 EcoCercs Energy defensa que crearà energia renovable a partir d'un material que actualment va a parar als abocadors.

Estem davant d'una emergència climàtica i la incineradora sumaria un 10% a totes les emissions de CO2 de tots els vehicles que hi ha a Catalunya. El mateix nom amb el prefix eco és una enganyifa. A Cercs volen fer electricitat negra cremant escombraries i convertint-les en gasos, cendres i escòries contaminants. Els residus són un problema, però cremar-los no és la solució, és anacrònic. Cal reduir, reutilitzar i reciclar, no pas cremar.

Aquest és «un projecte d'economia circular sostenible i ambientalment impecable», com sostenen els promotors?

Han confós el cercle amb la línia. L'economia circular no pot malbaratar recursos ni destruir-los, si ho fa... no és economia circular. L'ús del concepte sostenible i ambientalment impeca-ble pot servir com a propaganda, però no té cap fonament.

És bo per al Berguedà aquest projecte?

És un cop baix a una estratègia econòmica i social per a la comarca. Sovint les incineradores provoquen pèrdua del valor immobiliari. Una incineradora és un anti-imant per atraure prosperitat econòmica i social. No aporta res ni atraurà noves indústries. Pot accelerar la despoblació local i fer perdre llocs de treball en turisme i agricultura. No té res a veure amb la indústria tèrmica i minera anterior, que, tot i crear problemes ambientals, proveïa llocs de treball. Els promotors ho saben i per això fan servir l'enganyifa amb l'enigmàtic nom de «plantes de valorització energètica».

L'alcalde de Cercs defensa que el seu municipi és un exemple que el turisme i la indústria són compatibles.

La indústria és compatible amb qualsevol activitat sempre que no contamini. I la indústria és necessària i benvinguda al Berguedà. La incineradora es vol posar en un lloc orogràficament complex, amb problemes de dispersió de gasos, subjecte a inversions tèrmiques que accentuarien el problema. Els 120 tràilers diaris, entrant i sortint de la planta, tampoc no hi ajudarien.

Qui decidirà si dona l'autorització ambiental és el Govern.

Sí i no. La Generalitat jutjarà si el projecte s'adiu a la norma comunitària de precaució i prevenció, al que vol la societat berguedana, i a la perspectiva de la Unió Europea. És una cruïlla: o més residus, o reducció de residus amb una llei catalana de residu zero.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook