02 de gener de 2020
02.01.2020

Catalans, feu catalanets!

02.01.2020 | 22:00

Aquestes comarques registren més defuncions que naixements. Però tot i això, la població augmenta. Com que dos i dos fan quatre, l'increment només es pot deure a les migracions, i això preocupa els catalans inquiets per la pervivència d'una catalanitat ètnica i genealògica, aquells que tenen entre les seves dites predilectes «de fora vingueren que de casa ens tragueren». De moment passa el contrari: sense els que «vingueren de fora» potser molts «de casa» estarien temptats de marxar-ne, perquè al país no es generaria prou riquesa. Per conservar els nivells de benestar d'una societat –no cal dir per millorar-los– cal evitar l'envelliment generalitzat de la població, i això s'aconsegueix de dues maneres: o bé els naixements superen les defuncions, o bé es confia en l'arribada de jovent de fora.

Si les «invasions migratòries» ens espanten, ja sabem que la solució és obeir la consigna patriòtica dels anys vuitanta:

–Catalans, feu catalanets!

El problema, segons diuen els que ho han provat, és que fer catalanets costa un ronyó de la cara i una part de l'altre. Bolquers, potitos, bressol, cotxet, roba, calçat, escoleta, extraescolars, institut, llicenciatura, màster, postgrau als EUA i, finalment, la llarga etapa del precariat durant la qual se'ls alimenta i aixopluga com a pollets desemparats perquè puguin dedicar els seus magres ingressos a les indispensables activitats de socialització. Davant d'aquesta perspectiva, les parelles s'ho pensen dues vegades abans de fer un catalanet, i quant a fer-ne dos, ja és per medalla.

–És que no hi ha ajudes.

Valga'm Déu, com canvien les coses! Temps era temps els matrimonis tenien fills amb l'esperança que fossin el seu suport: treballant al camp de sol a sol, si eren de pagès; portant un sou a casa, si eren de ciutat; en tot cas, acollint-los i auxiliant-los en la vellesa, perquè això de les pensions és una modernitat. Ara passa exactament al revés: no es tracta de tenir fills perquè ens ajudin, sinó que ens ajudin per tenir fills.

Als cosmopolites multiculturals els és igual si la pàtria s'omple d'estrangers del sud, però els patriotes de veritat s'esgarrifen en veure la tendència demogràfica i exigeixen polítiques dràstiques de foment de la natalitat. Atenció, gent entre els trenta i els quaranta anys: la vostra pensió la pagaran els fills que tingueu o els immigrants que es quedin. La meva, en canvi, sortirà de les vostres cotitzacions; moltes gràcies.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook