26 de març de 2020
26.03.2020

Regi? 7

L'emotiva història de voluntariat entre la Lioba i la Teresa

Regió7 va seguir ahir al migdia una voluntària que va anar a comprar medicaments i menjar per a una dona confinada, a Manresa

25.03.2020 | 23:38
La Teresa i la Lioba van parlar una mica al replà de l'escala de la primera, que es va emocionar molt

Lioba Oliveres Cabanes i Teresa Muntané són dues veïnes dels barris de Saldes-Plaça Catalunya i del Poble Nou, respectivament. Fins ahir no es coneixien. Potser s'havien creuat pel carrer perquè els barris on viuen estan de costat, però res més. Ahir, això va canviar. El maleït coronavirus va ser capaç de construir quelcom bo dins la desgràcia que està generant. La Lioba forma part del grup de 20 voluntaris impulsat pels Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa que van a comprar menjar i medicaments per a persones grans confinades a casa que no tenen qui els ho faci.

L'escena que van protagonitzar aquest dues dones és d'aquelles que et queden emmagatzemades a la memòria per a tota la vida. Quan la Lioba era al replà de la Teresa, després que aquesta li hagués donat la llista del que necessitava i els diners, li va explicar que estava sola perquè fa pocs anys va perdre una filla de 42 anys, primer, i després el marit. Que té un fill i un net però que no hi volen anar per por a contagiar-la. La Teresa plorava mentre ho deia i la Lioba l'escoltava. Tot seguit, per confortar-la, en un gest gens premeditat, li va allargar la mà i la Teresa l'hi va agafar. Sempre guardant les distàncies. «Molta força», li va desitjar la noia. «Em sap greu», hi va afegir. La Teresa es va anar refent.

Al cap d'una estona, quan la jove li va deixar el que havia comprat a l'entrada del pis perquè ella ho pogués recollir, la Teresa es va abaixar una mica la bufanda que duia per tapar-se la boca i li va enviar uns quants petons. «Moltes gràcies», anava repetint. La Lioba li havia donat una mica d'alegria.

L'inici, al Selves i Carner

Aquesta història va començar ahir al migdia al centre cívic Selves i Carner. Mentre un bon grapat de persones feien cua a fora per recollir les targetes moneder destinades a les famílies amb beca menjador, la Lioba, que va cursar la carrera d'Enginyeria Mecànica a la UPC de Manresa i fa teletreball a casa per a l'empresa on treballa, dedicada a les energies renovables, va anar a recollir a les dependències de l'Equip Bàsic d'Atenció Social que hi ha a l'edifici la màscara i els guants que li van facilitar. Prèviament, també li van donar un certificat conforme és voluntària de l'Ajuntament. Telefònicament, quan li van encarregar aquest primer servei ja li van detallar les dades de la persona a qui aniria a ajudar.

La noia, que té 22 anys, explicava que si s'havia fet voluntària és perquè, «com tota la resta de gent, fa molts dies que soc a casa, he vist moltes coses, he vist com està la situació arreu del món i soc molt inquieta i tinc moltes ganes d'ajudar, i em va sortir aquesta necessitat de participar-hi per intentar millorar la situació. Quan vaig rebre per les xarxes socials que l'Ajuntament creava aquesta iniciativa de gent voluntària per ajudar persones en situació de vulnerabilitat, no m'ho vaig pensar dues vegades i m'hi vaig apuntar».

De moment, el grup de voluntaris, batejat com Col·lectiu Comunitari de Suport, l'integren 20 persones, amb la previsió que en puguin ser més si així ho consideren els Serveis Socials, i sempre que se les pugui equipar convenientment amb guants i màscara per anar a fer la compra i portar-la als avis, que és un dels grups que cal protegir més del virus.

La llista i 50 euros

Del Selves i Carner va anar directament a casa de la persona a la qual havia d'ajudar per uns carrers massa plens de gent. La majoria amb màscara, però encara es veu massa gent voltar. Va trucar al timbre i va pujar al replà de la Teresa, que, amb els nervis, li va donar el sobre que no tocava. Cap problema. La Lioba li ho va fer notar i la dona va entrar a buscar el sobre bo, amb la llista de la compra i 50 euros. Oli, mandarines, llet, pernil, paper de cuina... Primer, la Lioba va anar a la farmàcia, on va esperar el seu torn al carrer. Després, a dos supermercats per poder completar la llista. Lleixiu, patates, melmelada...

Anava molt carregada, amb bosses que li havia deixat la seva mare per evitar el plàstic. De tornada al replà de la Teresa, va buidar les bosses a terra i li va retornar el sobre amb el canvi i els rebuts de les compres. Entre tot plegat, hi havia estat més d'una hora.

La Lioba, un nom que ve de la paraula liebe, que significa amor en alemany, també és el nom d'una abadessa del segle VIII que va fundar diversos monestirs benedictins per a dones a Alemanya i es va convertir en amiga i assessora espiritual de la dona de Carlemany. Segur que va ser una dona amb caràcter i generosa, com la Lioba manresana.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook