15 de maig de 2020
15.05.2020

Regi? 7

Empleats d'una residència diuen que «no podíem fer derivacions a l'hospital»

Els treballadors del centre Pare Vilaseca d'Igualada s'expliquen en una carta oberta a la ciutat

14.05.2020 | 22:54
Empleats d'una residència diuen que «no podíem fer derivacions a l'hospital»

En el moment en què les residències, que depenien de Treball, van passar a dependre de Salut, els geriàtrics «no podíem fer derivacions a l'hospital». Les treballadores del geriàtric Pare Vilaseca d'Igualada ho expliquen en una carta oberta que ahir van fer pública. El document explica «la greu situació» que s'ha viscut.


La situació a les residències ha estat en els moments més pu-nyents de la crisi sanitària per la Covid-19 molt dura, sobretot per aquesta impossibilitat de dur a terme la pràctica que sempre havien fet als centres geriàtrics, que és que quan veien que amb els mitjans propis no podien atendre sanitàriament els residents se'ls traslladava per ser atesos als hospitals. Persones grans, moltes emmalaltides, exposades al virus i sense les mesures necessàries han portat a situacions molt complicades en aquests centres. De fet, la fiscalia n'investiga més de 100 a tot Catalunya, de moment. Una, la de Consorts Guasch a Igualada.


Els professionals del Consorci Sociosanitari d'Igualada (CSSI), entre els quals també hi ha els de la residència Pare Vilaseca, expliquen que el CSSI ha mantingut en funcionament la Residència Pare Vilaseca, els edificis Viu B amb residents confinats a casa i el Servei d'Atenció a Domicili amb els serveis essencials i imprescindibles, però admeten que el lloc on «s'ha patit» més ha estat a la residència.


Les treballadores afirmen que «tot i haver demanat en múltiples i reiterades ocasions al departament de Treball, Afers Socials i Famílies i al departament de Salut equips de protecció individual per al personal treballador (EPI) i proves PCR tant per als residents com per al personal, van arribar molt tard, ja que la prioritat la tenien els hospitals».


La protecció va arribar tard i els professionals asseguren que han viscut en el desconcert pels canvis sovintejats. «De sobte vam fer un tomb radical i vam passar a dependre del departament de Salut i les directrius van canviar», i aquesta transformació de ser un centre assistencial a convertir-se en un centre sanitari va ser radical. «En vam haver d'aprendre a una velocitat de vertigen, perquè en aquell moment tampoc podíem fer derivacions a l'hospital». Tenien el suport dels professionals mèdics i d'infermeria, però durant uns dies encara van tenir residents d'extrema gravetat als centres residencials.


Els treballadors descriuen que en aquell moment «la malaltia ja s'havia instal·lat al centre» i «no era una grip com ens deien, sinó una malaltia que ataca sense contemplacions i que, com hem vist, té molta més afectació en les persones grans», afegeixen.


Els canvis d'habitació dels residents, la deficient comunicació amb els familiars, la dolorosa situació emocional, són temes que les professionals posen sobre la taula. «Hem patit moltíssim. El desgast físic i emocional i els sentiments d'impotència i pèrdua de mica en mica s'han anat apoderant de tots nosaltres», asseguren. I afegeixen que «treballar amb els equips de protecció és dur i impersonal. La manca de contacte impedeix transmetre l'afecte que les persones grans necessiten. Amb els EPI, els avis no et reconeixen i els crea una angoixa que nosaltres hem hagut de saber solucionar, amb més dedicació i esforç, un per un, de mica en mica, pas a pas».


L'actual model «d'atenció centrada en la persona (ACP) per a les residències, que té per màxima procurar atendre els interessos i desitjos de la persona, va quedar en total abandó, perquè la màxima la dictava el virus», asseguren. Els treballadors aprofiten, també, per fer un agraïment a les moltes persones i empreses que han col·laborat aportant material quan ni els professionals ni els residents en tenien.


I també fan un agraïment a les famílies que han hagut de patir les situacions de l'emergència i la crisi sanitària. I ploren la mort d'una de les treballadores del centre, que citen en el document com a Antònia, que es va infectar en la pandèmia i no va poder superar la malaltia.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook