Al sud del terme municipal de Manresa i molt a prop de l’antiga colònia tèxtil dels Comtals hi ha la torre dels Comtals, una torre militar i de defensa d’origen medieval declarada bé cultural d’interès nacional l’any 1949.
Per aquest punt passava una antiga via secundària que venint de la torre del Breny (Castellgalí) devia anar cap a Manresa, com es pot observar en fragments d’empedrat propers a la torre.
Jordi Piñero comenta que aquest camí seguia el marge esquerra del Llobregat fins arribar a la torre del Breny, seguia riu amunt i es devia travessar a gual o amb una palanca, el riu a l’alçada de l’antiga fàbrica de Sant Jaume, i des d’aquest punt s’enfilava cap a la plana de Cirerencs i baixava cap al Cardener per sota del Malbaç tot passant per la torre dels Comtals.
La seva situació estratègica fa que, segons Xavier Sitges, servís de punt intermedi de connexió entre el castell Galí i el lloc on hi hagué el castell de Manresa, perquè els dos castells no es veien directament.
El topònim Comtals indica probablement l’existència d’unes terres de domini directe del comte de Barcelona en aquest indret
La torre amb els vèrtexs orientats als quatre punts cardinals presenta quatre cares de planta quasi rectangular d’una mica més de cinc metres els costats llargs i una mica menys de cinc els més curts, amb una alçada actual d’uns nou metres i cinc centímetres des de la base.
Els murs estan construïts en paredat comú i en carreus desiguals units en fang. Aquests presenten una lleu inclinació cap endins, amb un gruix d’un metre trenta a la base que es va reduint a mesura que puja la paret fins assolir el mig metre al cim de la torre.
Interiorment es dividia en tres pisos: el pis inferior presenta una alçada d’uns tres metres d’alt amb coberta amb volta de pedra; un primer pis de quasi quatre metres i el pis superior de només dos metres, probablement per l’enderrocament parcial de la part superior de la torre.
A la planta baixa, s’hi entrava per un portal situat a la cara sud-est, i molt baix que devia servir per facilitar la defensa. Sembla ser que aquests baixos quedaven independents dels pisos superiors i és probable, segons Xavier Sitges, que funcionessin com un refugi lliure per als vianants que no podien arribar a Manresa abans del capvespre quan tancaven l’últim portal de la ciutat, que era el de Sobrerroca, i, per tant, no es podia entrar a nucli urbà.
El portal de Sobrerroca era el més important de la ciutat, ja que hi entrava la gent que venia de la muntanya (pla de Bages, Berga, Vic), i era l’últim que es tancava –a l’hora de l’esquellot del lladre– i també l’únic portal que estava obert quan hi havia una epidèmia i la ciutat es protegia de possibles contagis.
Al primer pis s’accedia per un portal a la paret sud-oest a uns tres metres de terra, mentre que al segon pis s’entrava per un portalet d’uns vuitanta centímetres d’alçada situat a la mateixa cara que el portal de la planta baixa.
Els dos pisos superiors estaven separats per un sostre de bigues i és probable que es comuniquessin entre ells mitjançant una escala de mà.
No se sap com era coronada la torre, tot i que el més probable és que fos amb un terrat des d’on hauria estat fàcil la defensa, ja que no hi ha espitlleres.
Xavier Sitges data la torre en temps de la reorganització i fortificació de la Catalunya Central a final del segle IX, fet que la converteix en l’únic edifici que tenim a Manresa d’aquells temps, tot i que altres autors la situen en època més moderna.
Malauradament, l’estat de conservació és molt deficient i està a punt d’ensorrar-se. Per això demanem a l’Ajuntament de Manresa i altres institucions que aturin el procés de degradació. La seva rehabilitació podria servir d’homenatge a l’activista social i cultural Xavier Sitges Molins, traspassat fa poc temps, que va dedicar la seva feina d’investigador a preservar el patrimoni de Manresa i de la comarca.
