Malgrat gaudir, des del segle XIV, de la Séquia que garanteix l’aigua a Manresa, l’estat del canal feia que a vegades calgués tallar l’aigua per fer-hi reparacions i les reserves d’aigua es limitessin a la capacitat dels Dipòsits Vells (actual seu del Museu de la Tècnica de Manresa) i els Dipòsits Nous a la partida de Can Font.
Per assegurar unes reserves suficients per a una ciutat en constant creixement, a mitjan anys seixanta del segle passat es va decidir construir un «llac» a la partida de l’Agulla, a tocar del terme municipal de Sant Fruitós de Bages, i al voltant fer-hi un parc que preservés la zona d’aigua.
El parc es va obrir el 1974, però, després d’uns anys amb poca concurrència de gent, l’any 1986 es va remodelar i se’n van millorar els accessos, es va crear recorreguts i zones d’arbres i espais infantils.
El juliol del 1993 es va començar la construcció dels fonaments d’un reixat que va tancar el llac i el parc que l’envolta. La intenció dels responsables de la Junta de la Sèquia i d’Aigües de Manresa era evitar que entressin brètols dins el recinte i fessin malbé aquest espai emblemàtic i d’esbarjo situat als afores de la ciutat.
També aquell any es va acordar reduir els actes festius que s’havien fet fins llavors al parc, com proves d’esquí nàutic, festes de discoteca, trobades de grups i entitats, entre d’altres. Es va decidir que com a actes multitudinaris només es faria el castell de focs del diumenge de festa major –que va començar a fer-se el 1984 fins a l’actualitat, tot i que l’any passat per culpa de la pandèmia no es va poder fer– i la Trobada d’Havaneres el tercer cap de setmana de setembre, que ha passat al segon cap de setmana en aquests últims anys.
Amb motiu dels grans incendis del 1994, des d’aquella data es va decidir que la tarda del castell de focs es tancarien les carreteres d’accés al parc així com els aparcaments propers i que el públic fes l’últim tram del trajecte a peu. Aquesta tradició s’ha mantingut fins a l’actualitat.
També un gran xàfec que va caure el diumenge 31 d’agost del 2003 va obligar milers de ciutadans de totes les edats a caminar sota la pluja des del parc de l’Agulla fins a les primeres cases del carrer de la Pau i la carretera de Santpedor. A partir d’aquell any Protecció Civil de Manresa va modificar el pla i hi va afegir el risc de forta tempesta, i es va decidir com a lloc de refugi i concentració el pavelló de La Salle, que cada any queda obert mentre es du a terme el castell de focs.
La Trobada d’Havaneres al parc de l’Agulla, impulsada per l’Agrupació Cultural del Bages, es va començar a fer el 1983 i durant molts anys va aplegar al voltant de deu mil persones que no es volien perdre el concert que agrupava un gran nombre de grups de tot Catalunya. L’any passat, per culpa de la covid, es va suspendre la 37 edició.
El 4 de març del 1995 l’alcalde de la ciutat, Juli Sanclimens, va inaugurar el brollador d’aigua del llac de l’Agulla que rememorava els 650 anys de les festes de la Llum. Una bomba de 100 cavalls de potència projectava un raig d’aigua a uns quaranta metres d’altura que funciona, normalment, els caps de setmana i dies festius.
L’Ajuntament de Manresa, Caixa de Manresa, Forces Elèctriques de Catalunya i Aigües de Manresa es van repartir el cost del brollador, amb la col·laboració de Supeco en els actes populars de celebració de l’esdeveniment, i del col·lectiu cívic Tertúlies a La Cuina, que va ser el promotor del projecte.
En aquell mateix any es van començar a renovar els jocs infantils amb elements més moderns, es va millorar els sistemes de reg i tractament de les aigües, la il·luminació interna, la xarxa elèctrica, la connexió entre els diferents nivells del parc i es va fer un estudi per ordenar i dotar de nous serveis al parc.
La voluntat de la Junta de la Sèquia era aconseguir donar vida al recinte i intentar que la gent que visités el parc s’acostumés a usar el conjunt de les instal·lacions. Això implicava algunes millores també al costat oposat a l’entrada principal del parc de l’Agulla.
