A Anna Estella sempre li han apassionat els oficis i, en començar els seus estudis de joieria a Barcelona, va descobrir que volia treballar amb les mans. El 2016 va obrir la joieria Annest a Manresa, on té un taller que li permet elaborar les seves pròpies peces. Entre les seves especialitats, en destaca el seu treball amb pedres en brut. D’aquesta forma, Estella vol apropar els seus clients aquesta matèria primera tal com es troba a la natura.
Quines destreses ha de tenir un joier d’autor?
Aquest tipus de joieria no és mecànica, es necessita la capacitat de poder plasmar alguna cosa a una peça. Al final les joies són petits objectes que ens expliquen històries. Cada peça en té una. Idees, emocions, sentiments, tots hi són presents d’una forma o d’una altra. Per un altre costat, la joieria d’autor requereix ser minuciós.
Quines dificultats presenta l’ofici?
Hi ha aspectes que s’han facilitat darrerament, ja que cada cop hi ha més maquinària. Tanmateix, encara que complementis la tasca manual amb maquinàries, hi ha moltes peces que requereixen que tota la tasca d’elaboració sigui manual. Per tant, és un ofici on cal molta paciència i tècnica per poder dur a terme les idees que et sorgeixen.
Fa tot el procés al taller?
Generalment, sí. A vegades també faig petites col·leccions i part d’aquesta tasca sí que l’externalitzem, com ara els gravats o la muntura de les pedres, ja que són altres oficis. Tot i això, és una mínima part. Jo confecciono el prototip i, a partir d’un motlle, n’elaboren una col·lecció.El fet de fer coses a mà sempre l’ha motivat?
Sí. Sempre he sigut partidària de fer-ho tot per mi mateixa. Crec que és important convertir en realitat les teves idees. En el meu cas, transformo els pensaments en peces.
Quina diferència hi ha entre la seva forma de treballar i la de grans marques?
La joieria artesanal, per molt que ho vulguis, no et permet fer una gran producció. En el meu cas, faig col·leccions petites. Intentem que siguin coses molt ben fetes i adaptades a la producció que podem fer. A més, les peces que fem, transmeten. No hi ha 5.000 d’iguals, sinó que és única. Les peces artesanes són contenidors de sentits, transmeten i van més enllà d’objectes portables.
Quant de temps es triga d’ençà que sorgeix la idea fins que acaba convertint-se en una realitat?
Generalment és un procés lent, tot i que depèn de la peça. Hi ha algunes que són ràpides i d’altres que s’allarguen més.Mai hi ha dues peces iguals.
Cert. Encara que les facis tu totes, mai són idèntiques. Són peces úniques i quan les tornes a fer són diferents. Cada peça de joieria d’autor és irrepetible i mai més tornarà a haver-n’hi cap d’igual.
