La Fundació Tàpies de Barcelona pren la influència de l’artista Marcel Duchamp com a fil conductor de les exposicions que té actualment en curs a les seves instal·lacions i que es poden visitar fins entrat l’any vinent: Tàpies. La realitat en primer pla i Saâdane Afif. Els arxius de la font i més enllà. «No es tracta de trobar una similitud formal, que òbviament no hi és, sinó veure com les idees de Duchamp estan en el desenvolupament d’una obra», reflexiona Núria Homs, comissària de la primera de les mostres esmentades, on s’ensenya la producció del creador català entre les dècades del 1960 i el 1970. Per la seva banda, el projecte de l’artista francès Saâdane Afif agafa com a punt de partida el conegut orinal invertit de Duchamp.
Tàpies incorpora els objectes
«La figura de Duchamp és determinant a finals de la dècada de 1950 perquè és un dels elements que influencia un canvi en la pràctica artística», assegura Homs. En aquesta línia, Tàpies. La realitat en primer pla se centra en la producció de l’artista català entre les dècades de 1960 i 1070, quan va apostar per incorporar objectes a les seves obres, sigui directament al quadre o en forma d’assemblatge. Tàpies va centrar el seu interès en objectes usats, com mobles vells, utensilis domèstics o roba bruta, entre altres.
«És un objecte diferent, de caràcter simbolista», valora Homs sobre l’obra que s’exposa a la mostra aquest cop respecte a la d’ocasions anteriors. En aquest sentit, explica que Antoni Tàpies s’havia «endinsat» en el món de l’objecte uns anys abans, el Nadal del 1956, quan va fer una intervenció als aparadors de la botiga de roba Gales ubicada al passeig de Gràcia de Barcelona, però no és fins més tard que els objectes passen a ser «predominants» en les seves obres.
Homs explica que Tàpies va assegurar que ell se sentia com un artista «realista» i no pas «abstracte», tal com se l’etiquetava. «Tàpies volia adreçar-se a qüestions més connectades amb la realitat i que fossin més útils per a la humanitat», apunta la comissària.
Les obres de l’exposició provenen de la col·lecció privada de la fundació i també n’hi ha altres cedides per la família de l’artista, una família francesa i Tatxo Benet. Algunes, de fet, s’exposen per primer cop a Barcelona. Tot plegat s’acompanya de tres audiovisuals sobre Tàpies realitzats entre el 1967 i el 1974.
Afif persegueix la «Font»
L’exposició del francès Saâdane Afif parteix de l’obra Font(1917), el conegut orinal invertit de Duchamp. A Saâdane Afif. Els arxius de la Font i més enllà, l’artista converteix la difusió impresa de l’obra de Du-champ en el material de l’exposició. A través d’això, Afif examina la capacitat de les obres d’art de produir narratives. «Estic extremadament interessat en la manera mitjançant la qual veiem l’art i la responsabilitat d’integrar això en el nostre pensament», confessa Afif.
L’artista francès va recollir entre el 2008 i el 2020 publicacions de tota mena on hi apareixen una o més reproduccions de l’obra Font. Així, cada pàgina que trobava l’arrencava, la digitalitzava i l’emmarcava. Aquest conjunt de pàgines emmarcades constitueix la base del projecte. A més, també es mostra una estanteria amb totes les publicacions d’on Saâdane ha tret aquest material. El segon element de l’exposició el conformen pàgines emmarcades amb comentaris que s’han publicat amb les imatges de Fountain, el que l’artista descriu com «un arxiu de l’arxiu».
A banda dels retalls, la mostra s’acompanya de cançons que Afif ha encarregat relacionats amb Font. A l’exposició de la Fundació Tàpies se n’incorporen dues de noves en català, encarregades a Ignasi Aballí i Alicia Kopf.
El recull de Saâdane Afif s’ha exposat prèviament al centre Georges Pompidou de París i a Mònaco, malgrat que en els dos casos l’artista encara no havia donat la col·lecció per tancada. Així doncs, amb motiu de l’estada de la mostra a la capital catalana, Afif exposa per primer cop el recull complet.
