Antoni Ventura, des de fa 3 anys, és gerent d’Aigües de Manresa i una de les seves aficions és la genealogia. Va començar a elaborar el seu arbre genealògic «per casualitat», ara fa uns 20 anys. La seva àvia paterna tenia anotades les dades dels rebesavis en una llibreta. Aquesta troballa va fer que Ventura volgués conèixer més dels seus avantpassats. Les seves dues àvies li van facilitar diferents dades i gràcies a aquesta informació va ubicar la procedència dels seus avantpassats. A partir d’aquí, va anar consultant les dades als diferents arxius diocesans. Reconeix que «això no s’acaba mai», ja que cada cop es va desdoblant i es descobreixen més avantpassats.

Malgrat les dificultats que s’ha anat trobant pel camí, «arxius desapareguts ja sigui a causa del foc, de l’aigua o de l’estupidesa humana», en alguna de les branques del seu extens arbre ha aconseguit remuntar-la fins a finals del segle XVI.

El que ha après amb la genealogia és «la gran mobilitat que hi havia», sobretot en el segle XVIII. De fet, els seus avantpassats es van moure del Solsonès al Pallars Jussà i d’Andorra a la Vall Ferrera.

La genealogia també li ha permès descobrir poblacions que potser no hagués visitat mai. Ventura, qui els seus avantpassats eren de pagès, ha aconseguit visitar les cases on vivien alguns dels seus ascendents al Solsonès, i fins i tot, conèixer a alguns parents llunyans com a una cosina cinquena.

Durant els anys d’investigació ha recopilat un munt d’anècdotes i descobriments. Ell sempre creia que la família del seu rebesavi era del Penedès, ja que el rebesavi va néixer a Sant Sadurní d’Anoia, però cercant el casament va descobrir que els avantpassats procedien de Sant Sadurní d’Osomort. Així que, originàriament la seva família venia de la zona de l’Anoia i no del Penedès, com creia.

L’altra sorpresa va ser descobrir que el seu avi patern, nascut a Barcelona, i qui es va establir a Badalona, mai no va arribar a saber que els seus avantpassats eren justament de Badalona.

Ventura aconsella a qui s’iniciï que comenci «parlant amb la família». També que es formi, sigui llegint algun manual de genealogia o, per exemple, assistint als cursos de la Societat Catalana de Genealogia. I el més important, que no pot faltar mai, «tenir molta curiositat».