Antoni Biarnés, politòleg, fa uns deu anys que va començar a elaborar el seu arbre genealògic. No s’hi pot dedicar tant com voldria per manca de temps, per això «espero dedicar-m’hi més quan em jubili». Malgrat que «no hi ha gaires cursos sobre aquest tema», aprofita qualsevol oportunitat per formar-se en el món de la genealogia, com l’assistència al curs de genealogia que va dur a terme el Centre d’Estudis del Bages fa un parell d’anys.

La curiositat per saber d’on vens va ser el motiu que el va portar a investigar els seus avantpassats. Biarnés ha viscut les dues cares del món de la genealogia, trobar un arbre genealògic elaborat per un avantpassat seu i la dificultat d’investigar en un poble on molta gent du el cognom Biarnés.

La seva família descendeix d’una casa pairal d’Avià . La seva sorpresa va ser descobrir que custodiaven un arbre genealògic, de diversos segles enrere. Per contra, Biarnés també ha tingut dificultats. La branca del seu pare Biarnés Serrano era d’Ascó, comarca de la Ribera d’Ebre, i Biarnés es va desplaçar a aquesta població a la recerca d’algun parent llunyà. Tot i tenir un cognom singular i en una població d’un miler d’habitants, «ha estat molt complicat perquè molts duen el cognom Biarnés» i «és difícil saber qui és avantpassat teu».

El que l’ha sobtat més ha sigut descobrir la gran mobilitat que hi havia en aquella època, en què es recorrien grans distàncies. La seva branca Biarnés descendeix de França, concretament d’Occitània, fins que es va establir al Berguedà. La seva rebesàvia va «baixar de Castellar de n’Hug fins a Avià» i dedueix que «podria haver trigat un dia i mig».

Malgrat que durant la tasca de l’elaboració de l’arbre genealògic ha conegut algun parent llunyà que li ha aportat nova informació, el més frustrant és «veure com les fonts orals es van perdent» i no tenir de primera mà la informació necessària per seguir cercant.

Durant la tasca de cercar informació dels seus avantpassats, Biarnès ha descobert que la genealogia té un vessant «detectivesc», ja que «et pots trobar que les transcripcions dels cognoms estan malament» i «has d’esbrinar si era així o no». Al llarg dels anys ha descobert que la genealogia té una part «lúdica”, a la qual espera poder dedicar-se intensament quan es jubili.