«L’arbre genealògic és molt interessant, però m’interessa més contextualitzar-lo». Aquest és l’objectiu de Maria Àngels Clotet, cap dels Serveis de Territori de l’Ajuntament de Manresa, a l’hora d’investigar la genealogia. Per a ella «l’arbre despullat diu poc», cal «vestir-lo» reconstruint la història del que passava i per què passava. Clotet dedica els dissabtes al matí a recórrer els arxius comarcals, diocesans i de la Corona d’Aragó. Envoltada de llibres antics, Clotet vol deixar «testimoni de com vivien els seus avantpassats» i considera que l’estudi de l’arbre genealògic «ha d’estar dins d’uns esquitxos d’història local, almenys». Per això, hi incorpora informació de l’àmbit econòmic, sociològic, antropològic, etc.
El va iniciar el 2011, després de la defunció de la seva mare. Aquest va ser el punt d’inflexió i la seva «motivació moral»: «Vull deixar memòria dels meus». Molts avantpassats han sigut «el pal de paller de les seves famílies i comunitats i no en queda ni rastre, vull deixar-ne record i testimoni». El que l’ha impactat fent aquesta recerca és que «el que tenim ho hem heretat gratuïtament, resultat de sacrificis immensos dels nostres avantpassats, especialment de les dones» i ara «el que realment estem fent és malbaratant-ho tot. Cal tenir molta cura a l’hora d’administrar aquesta herència».
Explica el cas d’una avantpassada seva, Rosa Cavall Barrera, nascuda el 1775 a Besora, i que va viure 91 anys. «Una vida molt dura» perquè en realitat va viure pràcticament sempre en guerra o similar a la parròquia de Besora, un nucli on les guerres del XVIII-XIX no deixaven descans. Va quedar vídua, enmig d’una pobresa total, amb un infant de 4 anys i 10 fills. Per això, Clotet dedueix que «havia de ser una persona amb una naturalesa de ferro, bona mare i excel·lent administradora per tirar endavant tots els fills i arribar als 91!».
De la branca Miró ha tingut la sort que no es van moure de sota la serralada de Busa, a Navès, i ha aconseguit arribar a la 18a generació, fins a finals del segle XV. De la branca Clotet, sorgida al Castell de l’Areny i moliners, ha arribat fins a la 23 generació, seguint la pista passant pels molins del Cardener, Aiguadora i Llobregat fins que es van instal·lar durant dues centúries a Preixana, parròquia de Sant Feliu de Lluelles, que és part de Montmajor i part de Navès, coincidint així amb els Miró.
La seva afició l’ha portat a escriure dos llibres: «Besora: l’església del Pla de la Roca Tallada i els Miró de Navès»(2018) i «Les cosines Isant: la iaia Maria Codina Isant i Palmira Jaquetti Isant» (2021). Clotet reconeix que «tinc més de 50.000 fotografies de documents» i “que em donaria per escriure molt més».
L’estudi del passat comparant-lo amb el que passa actualment ha fet reflexionar Clotet. La cultura urbana ho ofega tot. Si es deixa morir el món rural, estem deixant morir les nostres arrels». De fet, comenta que s’està perdent fins i tot part del ric vocabulari de les nostres comarques.
D’anècdotes en té un munt, des del descobriment d’un avantpassat seu no troncal que va ser bandoler seguidor de Cadell a Besora, Pere Joan Antigues, que va viure pel volts del 1596, fins a un descobriment en el qual fins hi tot va somiar: la troballa d’un croquis detallat de l’Heretat del Mas i Molí d’en Miró de la Mora. Aquest croquis li va permetre contrastar la història dels seus primers Miró coneguts. El va dibuixar 150 anys després mossèn Joan Balius Busquets, rector del Cint (Berguedà) dins del plet que sostenia contra el duc de Cardona i a la cúria ducal, pel reconeixement de l’alou sobre el dit mas i, sorprenentment, el duc li va donar la raó.
Avui, dissabte, Clotet tornarà a estar envoltada de llibres antics, cercant diaris de l’època, protocols notarials, plets... però mai sense perdre la il·lusió i l’interès pels seus avantpassats i el context en què van viure.
