Marta Bitriu és la responsable del despatx del Casal de l’Església de Manresa i ha fusionat les seves dues aficions: la història familiar i el dibuix. Des de ben petita, sempre ha estat interessada en la vida dels seus avantpassats. Recorda com l’atreien les converses que tenia la seva àvia amb altres familiars en què explicaven anècdotes, «era com si també les visqués», comenta Bitriu. Un dia,ja fa uns 25 o 30 anys, va embarcar-se en la cerca dels avantpassats i a dibuixar arbres genealògics.

Tot i reconèixer que tots els arbres que ha pintat «tenen el seu què», en destaca un que va dibuixar de 8 metres i escaig. Recorda que «el vaig fer damunt de quatre taules i enfilada a sobre». Quan Bitriu ja l’havia acabat, va descobrir una branca que desconeixia «amb molta gent». Per sort, va aconseguir encabir-los tots.

Gràcies a la genealogia reconeix que ha après a «valorar molt la família, les persones i a fer-te una idea de com vivien, com eren... Els imagines i no deixes de sorprendre’t». També ha vist com el rol de la dona ha anat canviant al llarg dels segles. «Durant molt temps ni se les esmentava. Després només n’inscrivien el nom. Més endavant se les va inscriure amb el cognom del marit o, fins i tot, alguns cops es feminitzava aquest cognom del marit». També recorda haver llegit sobre inclemències meteorològiques, com «una forta crescuda de la Gavarresa, el segle XVII, que va arrossegar un tiet i un nebot». També, la genealogia li ha permès conèixer família que s’havia dispersat i família «de la qual ningú sabia l’existència».

Bitriu, amb el pas del temps, ha aconseguit recopilar les dades de més de 24.000 persones. El 2015 va dibuixar la branca Ignacio, de la seva àvia paterna, i fa 5 anys, la dels Bitriu. Ara està dibuixant la branca Comallonga, la més extensa, ja que ha arribat al segle XIV. Per això, aquest cop, l’elaborarà en format llibre en làmines DIN A2. Bitriu defineix la genealogia com «fer el puzle de la teva vida».