Molts joves deixen els estudis de graus professionalitzadors o la universitat per fer un any sabàtic o per conèixer món, ja sigui per aclarir les idees o per saber què busquen de cara al futur. Aquest és el cas de Joan Escolà, des de fa anys tenia el somni de viatjar pel món i de viure en una furgoneta. El 2017, va començar la carrera de fisioteràpia al TecnoCampus de Mataró, però dos anys més tard va deixar-la per anar a complir un somni. Durant els primers dos anys d’estudi, es va dedicar a estalviar per poder viatjar a Nova Zelanda.

«Nova Zelanda és un país fàcil pel que fa a temes burocràtics, ja que són ràpids i també perquè hi ha molta feina. Els viatgers poden treballar a l’agricultura, al camp, al sector hoteler i a molts altres llocs sense gaires dificultat», explica el jove surienc. Va arribar a la seva destinació amb una incertesa màxima –país nou, una altra llengua, cultura i normes socials diferents–, però, malgrat tot, va començar a treballar. Va ser a diversos llocs i va conèixer gent de tot arreu. Poc després d’arribar, va comprar la somiada furgoneta i hi va viure durant dos anys.

Al cap de sis mesos de residir a Nova Zelanda va esclatar la pandèmia. Des del primer moment, el Govern neozelandès va decidir tancar el país amb un confinament total de quatre setmanes. Però després el van tornar a obrir i es va poder fer vida normal. «Allà vaig viure sense mascareta. I havia moments que no era conscient que estava vivint una pandèmia mundial. Mai em vaig plantejar tornar a casa», diu Escolà. Pràcticament, durant aquests dos anys de pandèmia no hi va haver grans brots al país neozelandès. «La veritat és que em sentia privilegiat per haver comprat aquest bitllet d’or i ser a un país on la pandèmia s’estava gestionant extraordinàriament bé».

Disposava d’un visat d’un any, que es diu working holiday . El document li permetia viure i treballar, i no tenia plantejat quedar-se més temps del que li permetia el document. La seva idea inicial era seguir explorant Austràlia i el sud-est asiàtic, però en esclatar la pandèmia, el Govern va anar estenent els visats i va acabar quedant-se dos anys a Nova Zelanda. Els somnis, a vegades, deixen espais a noves històries imaginades. A Nova Zelanda li va sortir l’oportunitat de creuar el Pacífic amb vaixell. Un vell veler. Va entrevistar-se amb el capità i, dit i fet, va formar part de la tripulació. Un altre somni l’esperava.