Reportatge

Cap a unes platges sense sorra? Un repte inèdit per a la costa

La urbanització massiva del litoral i la pujada del nivell del mar pel canvi climàtic s’alien per anar ‘menjant-se’ cada vegada més superfície de platja. Davant d’això, la reposició periòdica de sorra no sembla ser una solució unànimement defensada.

Abocament de sorra a les platges de Cadis.

Abocament de sorra a les platges de Cadis. / Juan Martín Martín

Olaya González

Espanya té gairebé 8.000 quilòmetres de costa. La mar Cantàbrica, el Mediterrani i l’oceà Atlàntic banyen un vast litoral el paisatge del qual muta infinitat de vegades entre Guipúscoa i Girona, a més dels arxipèlags. Però un país que durant anys s’ha erigit en icona del turisme de sol i platja, el mateix que ha donat ocupació a milions de persones, es veu ara amenaçat pel canvi climàtic i per la mateixa acció de l’ésser humà. La seva petjada està llastrant la salut dels arenals i els científics alerten que en unes dècades no serà tan fàcil trobar un lloc on plantar l’ombrel·la.

Encara que és veritat que els violents temporals cada vegada se succeeixen amb major freqüència, cal no oblidar que l’home és el responsable últim d’aquesta situació. Abans de l’esclat de la bombolla immobiliària, durant el ‘boom’ del maó, el sector de la construcció va signar autèntiques barbaritats. Sense anar més lluny, els icònics gratacels gairebé damunt de la mar provoquen un efecte barrera que impedeix la renovació dels sediments que es dóna amb el vent. A això cal sumar múltiples ports o passeigs marítims que han tractat de posar límit a la mateixa naturalesa. Però, al final, la mar sempre reclama el seu lloc. I és llavors quan els problemes afloren.

Per a contrarestar-ho, és habitual veure com, en els mesos de primavera, les autoritats malden per posar a punt les seves platges amb una aportació extra de sorra que garanteixi que continuen sent atractives per a locals i turistes. Tant és així que els experts calculen que en les dues últimes dècades s’han abocat al voltant de 30 milions de metres cúbics de sediments en la riba de la mar. A grans trets, aquests s’obtenen de dues fonts: d’immenses acumulacions continentals o directament del fons de la mar. Aquest últim cas és el més habitual.

Reposició de sorra en una platja andalusa.

Reposició de sorra en una platja andalusa. / Europa Press

Una solució temporal

El problema, alerten els experts, és que en la majoria dels casos, si un tram de costa mai ha tingut sorra, és difícil que pugui retenir-la durant molt de temps. Encara que s’aboquin tones d’aquest material, és freqüent veure com la mateixa dinàmica marina acaba retirant-lo de nou amb l’arribada dels primers temporals.

Per tant, l’extracció de sorra dels fons de la mar comporta diversos inconvenients. El primer és evident: remoure aquests ecosistemes verges altera de manera substancial totes les espècies que viuen en ells, la qual cosa es tradueix en una clara pèrdua de biodiversitat. A més, moure aquests sediments d’un lloc a un altre implica desplaçar exemplars de fauna i flora que podrien tornar-se invasors en el seu nou destí. El segon és operatiu: cal repetir el procés cada cert temps perquè tota la sorra que es diposita de manera artificial torna a ser engolida per l’aigua de manera periòdica. I el tercer, econòmic: el procés és tremendament costós.

«Les realimentacions de platges no aguanten més de cinc anys, perquè els temporals de Ponent tornen a emportar-se la sorra», recalquen des d’Ecologistes en Acció, que denuncia a més que aquests abocaments «sepulten» hàbitats valuosos.

Segons dades publicades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, des de 2010 Espanya ha destinat 18 milions de metres cúbics de sorra a ‘emplenar’ les ribes del litoral nacional. La majoria ha anat a parar a la costa mediterrània i, més concretament, a les províncies de Màlaga i Cadis.

I és que la NASA ja ha posat el focus sobre els territoris que banya la mar Mediterrània: l’agència espacial alerta que serà la zona més afectada pel desglaç que ha desencadenat el canvi climàtic. Tant és així que el Centre Oceanogràfic de les Balears va publicar un estudi en 2022 amb xifres més que alarmants. Els seus científics afirmen que hi ha més de mig centenar d’arenals en perill en l’arxipèlag. En concret, estan en ‘alerta vermella’ 25 de Mallorca, 33 de Menorca, 7 d’Eivissa i 6 de Formentera.

No és, ni des de lluny, l’únic organisme que realitza contínues crides a l’acció. Experts de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) han mesurat mes a mes la pujada del nivell de la mar en les últimes dècades i han arribat a la conclusió inequívoca que el ritme s’accelera cada vegada més. Entre 1948 i 2019, l’increment anual va ser d’1,6 mil·límetres. Va ser llavors quan la tendència es va desbocar fins a gairebé versi duplicada i aconseguir els 2,8. L’escalfament de les aigües (que provoca la seva expansió) i l’augment de la seva massa per la fusió de les glaceres de Groenlàndia i l’Antàrtida tenen la culpa.

Per a fer-li front, sobre la taula del Consell de Ministres està l’actualització del Reglament de Costes, un pas endavant molt criticat pels empresaris vinculats al turisme (afirmen que permetrà l’expropiació de terrenys que estiguin massa prop de la mar), però que el Ministeri per a la Transició Ecològica defensa davant la imperiosa necessitat d’adaptar la normativa a la «nova realitat climàtica». I és que la línia de costa no serà ja la mateixa que quan es va aprovar la frontera del domini públic.

Evolució del nivell del mar

Evolució del nivell del mar / EP

A més, la sorra s’està convertint en un material cada vegada més escàs. I cal posar la vista més enllà d’Espanya i molt més lluny de les platges. La mateixa ONU ha situat a la sorra com el segon recurs més demandat a escala mundial, només per darrere de l’aigua. La raó és simple: s’usa per a tot i la seva disponibilitat és vital per al sector de la construcció (és un dels components principals del formigó, l’asfalt o el cristall) i també per al de les noves tecnologies (les pantalles tàctils de mòbils o tauletes electròniques la porten). I, tal com denuncia l’ONU, en la major part del planeta la seva extracció, subministrament i gestió no estan regulats.

Entre les solucions que planteja l’organisme internacional està evitant el seu consum innecessari, prioritzar materials alternatius i reciclats i reduir l’impacte de les extraccions amb un codi de bones pràctiques. Malgrat que s’hauria de donar per descomptat, tampoc és possible concedir excepcions als plans de reducció d’emissions per a mitigar els efectes de l’escalfament global.

Encara que Espanya està en la llista de països més afectats per aquesta manca, la veritat és que hi ha altres territoris en els quals el problema impacta amb més força si cap. I són, per descomptat, els més desfavorits. Un estudi de 2021 signat per investigadors de la Universitat Estatal de Michigan (els EUA) assenyala el drama que es viu, per exemple, a Indonèsia, on aquests sediments es converteixen en la mercaderia de xarxes corruptes que arrasen les platges per a exportar aquest preuat material a altres parts del món.