Commemoració del centenari de Jacint Verdaguer (1)

L’any 1945, durant la primera etapa del franquisme, es va decidir celebrar el centenari del naixement de mossèn Jacint Verdaguer que havia nascut el 17 de maig de 1845 a Folgueroles.

Va ser un intent del franquisme d’utilitzar el mite nacional. El gener de 1939 Raimundo Fernández-Cuesta, secretari general de la F.E.T. y de las J.O.N.S. i ministre d’Agricultura del govern de Burgos pronunciava aquest discurs a Reus.

«He sentido uno de los momentos más emocionantes al pisar la tierra catalana, incorporada a España rotundamente, categóricamente, libre de la tiranía roja y separatista. De esta Cataluña que no volverá a ser nunca más de los Companys, de los Negrín y de los Comorera que os han oprimido y sí que lo será de los Ramón Lulio, de los Verdaguer y de los Balmes que le dieron días de prosperidad y de grandeza».

Com diu Carles Puigferrat i Oliva en el seu treball Verdaguer segrestat: «La commemoració oficial tenia per objectiu subratllar l’espanyolitat del poeta i la integració de la seva obra en el marc conceptual de la literatura espanyola. I tenia encara un segon objectiu tant o més important: aprofitar la popularitat del poeta per inculcar entre la població aquest sentiment d’espanyolitat».

I l’Ajuntament de la nostra ciutat, com Barcelona, Vic, Sabadell, Tarragona, Igualada, Lleida, Calella de la Costa, Sallent entre altres, va decidir commemorar el centenari.

Un Acord Municipal del 25 d’abril de 1945 durant l’alcaldia del monàrquic Jose Mª Montardit va nomenar una Comissió encarregada d’organitzar els actes commemoratius. La Comissió, majoritàriament militants de la F.-E.T. y de las J.O.N.S., i algun carlí estava formada per Josep Pla Casasayas, procurador dels tribunals i regidor; el reverend Pare Antoni Maria de Barcelona, caputxí; Jacint Mª Rosal i Argullol, director i professor de filosofia de l’institut; Enric Saradell Pascual, cap de protocol de l’ajuntament; el regidor Francesc Busquets Carcasona; el periodista Pere Ausió Rovira i la bibliotecària Glòria Sancho Pascual de Soler sota la presidència del regidor de Cultura, Àngel Badia.

La comissió va preparar una sèrie de conferències sobre el poeta -a més d’altres actes- al llarg de l’any. El primer acte va ser una conferència el diumenge 6 de maig a la Biblioteca Popular de l’Institut a càrrec del mossèn Ginés Padrós, canonge de la Seu, en castellà, amb el tema Verdaguer, poeta místico popular.

Amb aquest acte la Biblioteca Popular va celebrar també la Festa del Llibre.

El dimecres 9 de maig el diari del règim, Manresa, va dedicar una bona part de l’edició a recollir diferents articles sobre la figura del poeta.

Al llarg del mes de maig l’exregidor i periodista Pere Ausió, membre de la comissió organitzadora va fer una conferència, en castellà, «admirablemente adaptada a los niños y adolescentes» als col·legis de La Salle, Infants, Casa Caritat, Dominiques, Grupo Escolar Generalisimo Franco i altres «con un éxito rotundo y ha despertado en su auditorio un vivo entusiasmo por nuestro inmortal poeta».

El diumenge 3 de juny, al matí, i a la sala de lectura de la Biblioteca de l’Institut el professor d’aquest centre, Joaquim Saura, va pronunciar, en castellà, la conferència «Verdaguer, poeta épico».

Al cap d’una setmana i en el mateix espai estava prevista una conferencia, també en castellà, del poeta mossèn Miquel Melendres, canonge de la catedral de Tarragona, sobre l’obra verdagueriana «Idilis i Cants Místics» però es va ajornar per a més endavant.

A mitjan juny la Comissió Organitzadora del centenari del naixement de Jacint Verdaguer va publicar les bases per a un concurs literari sobre els temes: un comentari de L’Atlàntida; un assaig crític de la poesia religiosa de Verdaguer i un altre de la poesia popular verdagueriana.