Alegria continguda

Estic fart, com tots vostès, dels anuncis, creuats a tot hora, de la batalla BBVA-Sabadell que esperem que ja s’acabi. I sabrem si l’oligopoli bancari encara es fa més fort, eliminant un dels competidors i amb Catalunya que perd el segon banc més gran que té. O si el banc de l’home de Sabadell i de Callús resisteix. Faig aquest pròleg, perquè la meva aversió al paper del banc més madrileny que basc, en passar sota la bota d’Argentaria, i en absorbir Banca Catalana i després a les caixes catalanes, és total. Però, cal reconèixer que té una bona trajectòria en el seu Servei d’Estudis. Aquest, per això, s’ha acoblat als vents dominants i va deixar de publicar les balances fiscals i els fluxos entre C.A. que donaven una alternativa al silenci de l’Estat espanyol sobre aquestes qüestions, que posarien en evidència l’espoli de Catalunya, Balears i el País Valencià.

Amb tot, aquest Servei, cada any presenta l’Anuari Econòmic Comarcal que passa revista a l’evolució de l’economia catalana, diseccionada per regions i comarcalment. L’Anuari del 2024 mostra un any de recuperació econòmica després de la pandèmia. El producte interior brut (PIB) de Catalunya ha crescut fins al 3,6% i el valor afegit brut (VAB) fins al 4,0%. El saldo del cicle 2019-24 situa el PIB del 2024 un 6,7% per sobre del de l’any 2019, i un 7,4% per al VAB.

Segons l’informe, durant el 2024, l’IPC a Catalunya va disminuir d’un 3,4% al 2,8%, entre 2023 i 2024; amb expansió de l’ocupació, amb més de 89.000 llocs nous de treball a Catalunya. I un creixement de la demanda interna del 3,8% (2,0% el 2023); la taxa d’augment real més elevada des que el 2015 es va encetar la recuperació posterior a la crisi financera.

Catalunya tindrà mig milió més d’ocupats que fa 20 anys, assolint la fita dels 4 milions; amb uns creixements anuals al voltant del 3,5%, només vistos abans de la crisi del 2008. L’increment de treballadors és atribuïble a la immigració, que ja representa el 20% dels afiliats a la Seguretat Social, quan fa 10 anys a penes superava el 12%. A l’ensems que els autòctons en surten més del mercat laboral dels que hi entren.

El sector primari es recupera amb un 4,2%, mentre que els serveis pugen un 4,1%, la indústria té un creixement del 3,9%, la construcció un 1,7%. Els dos últims sectors amb una petita desacceleració respecte el 2023. Les comarques de l’eix de Girona, les del Pla de Lleida i les de muntanya han liderat l’augment del VAB el 2024 (4,5% en cada cas), seguides per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i les comarques centrals (4%). A les comarques del Camp de Tarragona i les de les Terres de l’Ebre, els increments han estat més lleus (3,4% i 3,2%, respectivament).

Centrant-nos a les Comarques Centrals, l’alça fou el resultat de l’empenta dels serveis (4,6 %), amb el 58 % del VAB, aproximadament i, també, del pes de la indústria, que creix (3,8%) amb vora el 38 % del VAB. Mentre la construcció i el primari creixien moderadament (1,0 % i 1,6 %, respectivament).

Els exercicis postpandèmia (2021-23) d’aquestes comarques s’han situat ja un 7,8 % per sobre del VAB assolit el 2019. Una millora que també s’ha visualitzat en el mercat de treball, on els afiliats van augmentar el 2024 d’un 1,8 %; amb 211 mil afiliats, un 9,2 % per sobre els registrats el 2019, al mateix temps que els 25 mil aturats se situaven el 2024 un -7,3 % per sota els del 2019.

En dades més detallades, destacaria el pes dels serveis i la fortalesa de la indústria. A subratllar l’àmbit de l’hostaleria amb pernoctacions hoteleres augmentant un 12 % (fins als 465 mil), per sobre les 367,5 mil del 2019. I també pel que fa a la indústria amb una millora del 3,8 %, amb creixements de les produccions manufactureres (3,8 %) i de les d’energia, residus, aigua i gas (3,4 %). A les primeres, amb forts avenços de les alimentàries (7,5 %) i material de transport (5,9 %), i els més continguts de la maquinària i equips (2,0 %) i metal·lúrgia i productes metàl·lics (0,5 %), mentre presentava davallades el tèxtil, confecció, cuir i calçat (-2,2 %). Tot plegat, amb 57 mil afiliats del 2024, un 5,7 % per sobre els del 2019.

No està gens malament, si ho comparem amb el panorama d’estats europeus. I a dins de Catalunya, les Comarques centrals obtenen entre un bé i un notable, que cal valorar tenint en compte el pes de Barcelona i l’Àrea Metropolitana. Ara bé, com he dit altres vegades, confondre el creixement en llocs de treball i en riquesa global amb prosperitat distribuïda, no es pot fer. El PIB és una cosa, el PIB per habitant n’és una altra. L’informe del BBVA no entra gaire o gens en aquest apartat més social. I aquí és on cal reclamar més que mai als dirigents polítics que abandonin el tacticisme electoral, els debats eixorcs i pactin les grans transformacions que permetrien que aquesta bonança relativa esdevingués en autèntic progrés compartit: transport públic, habitatge, persecució de l’economia submergida, sistema fiscal que no sigui feble amb els forts i fort amb els febles, integració cultural, lingüística i laboral dels nous ciutadans.