De conquerir el mara fabricar xips

El novembre del 2024, la Comissió Europea va atorgar a Espanya el lideratge en la investigació i el desenvolupament de xips fotònics, amb la creació del programa PIXEurope. Amb 400 milions d’inversió, Espanya té compromesos 124 milions, dels quals la meitat els injecta l’Estat i la resta, la mateixa Comissió. En aquest projecte hi estan involucrats l’ICFO de Castelldefels (Barcelona), el Centro Nacional de Microelectrónica de Madrid, la Universitat Politècnica de València i la Universitat de Vigo.

«La creixent demanda de la societat digital està generant una expansió exponencial al mercat global per a circuits integrats fotònics», explica la Comissió. Un mercat que pot créixer el 400% en una dècada fins a arribar a 1,5 bilions d’euros.

La cursa per conquerir el lideratge tecnològic al món continua accelerant-se. I la Unió Europea necessita despertar per poder enfrontar-se als Estats Units, la Xina i altres països asiàtics que també juguen en la divisió d’honor de les noves tecnologies, com Taiwan, Corea del Sud i el Japó.

En aquesta cursa contra tot, cada dia estem exposats a nous avenços i disrupcions tecnològiques que converteixen en obsolet el descobriment del dia anterior. «La fabricació d’un xip d’última generació consisteix en centenars de passos i una cadena de subministrament que recorre molts països», explica Chris Miller en una de les obres imprescindibles per entendre el sector: La guerra dels xips. Inclou des de trobar les matèries rares de què es componen els semiconductors fins a dissenyar el prototip més complex. Una recerca amb implicacions d’alt risc geopolític i econòmic que obligarà les grans potències a escollir entre dues alternatives: entendre’s o enfrontar-se.

En aquest món, parlar de les propietats i el futur del silici, de l’arseniür i el nitrur de gal·li, del fosfur d’indi o del grafè és d’allò més habitual. Les necessitats urgents de tecnologies d’última ordre aplicades a la defensa, per exemple per defensar-nos contra atacs de drons, obliguen a recordar els orígens del Silicon Valley californià. De com la Segona Guerra Mundial i l’impuls i el finançament facilitat pel Govern dels Estats Units van servir per iniciar la primera gran revolució d’una nova era. La col·laboració publicoprivada és imprescindible, sense que això hagi de ser una minva en el progrés dels avenços. La UE, tan sepultada en burocràcia i regulacions, té aquí la seva prova de foc. O es desperta o serà el tapet -bonic, però intranscendent- sobre el qual els altres jugaran les seves peces.

És al mig d’aquest tauler en què la UE vol col·laborar seriosament on juga Vigo. Indra -participada en un 28% per l’Estat- va anunciar al juny la compra del 37% de Sparc, fundada el 2022, per tal de fabricar xips. En el capital de Sparc també hi participa amb el 31,8% l’entitat estatal SETT (Societat Espanyola per a la Transformació Tecnològica), i en un altre 8%, Vigo Activo. Els 17,2 milions compromesos inicialment d’inversió han de servir per crear, no només ocupació, sinó també per posar la ciutat gallega al mapa definitiu d’un dels sectors més estratègics de l’actualitat gràcies a la fabricació de xips i l’aposta per la tecnologia fotònica.

Hi ha dues apostes de l’‘actius’ a la portada d’aquest número. La primera consisteix a aproximar al lector l’abecé del món dels semiconductors i la seva derivada fotònica. La segona aposta és acostar-se a l’economia de la primera població en habitants de Galícia: 295.000 habitants, i s’hi han d’afegir prop de 200.000 més de l’àrea metropolitana.

Com segueix sense parar el diari degà de la premsa espanyola Faro de Vigo (fundat el 1853), a les seves pàgines, l’economia d’aquesta regió viu fonamentalment de dos grans focus: el mar i el metall. Per mar s’entén tot el negoci relacionat amb l’economia blava. Des de les empreses pesqueres, dominadores absolutes del mercat espanyol, presents a tots els oceans, fins al sector de la construcció naval. Les drassanes de Vigo, com explica el subdirector del diari, José Carneiro, són líders mundials en la construcció de vaixells científics: des de dedicats a l’oceanografia fins als sísmics. El sector del metall es mou al voltant de la inversió del hòlding empresarial d’automòbils Stellantis, l’embrió dels quals es troba en la fabricació del primer Citroën el 1958.

Vigo, que s’aferra també a la seva oferta turística impulsada pel seu incombustible alcalde, Abel Caballero, no vol ser un espectador de Tercera Divisió a l’escenari europeu, sinó aferrar-se al nou futur. Ha fet un primer pas decisiu. Queda marcar els següents. El més important: el treball en equip i la col·laboració amb la resta d’Espanya i d’Europa és fonamental per liderar aquesta nova revolució que ja tenim a sobre nostre.