Willkommen fraunhofer

En la setmana que s’han fet públics els Nobels d’Economia Joel Mokyr (EE. UU.), Philippe Aghion (França) i Peter Howitt (EUA). Tots tres han investigat com la innovació tecnològica ha estat determinant en el creixement sostingut de l’era industrial. Podríem afegir, de totes les eres. Un altre dia entrarem al detall de totes les seves teories.

Avui, si fem cas de les primeres síntesis que ens arriben del Nobel francès Aghion, aquest propugna que la competència entre empreses és el detonant de la innovació. I és veritat, però a mitges. Hi poso tres correctius. El primer és que està comprovat que la innovació prolifera en territoris que comparteixen una certa especialització o que tenen una trama civil i laboral molt espessa. Parlem dels clústers o dels districtes industrials on la competència entre empreses va acompanyada de la cooperació. El segon correctiu és que en un món on el model democràtic i de mercat compartits no predomina, els qui estan competint són els estats autoritaris o en vies d’autoritarisme que impulsen amb allaus de diner públic els seus sectors estratègics. Tots tenim al cap la Xina. I el tercer correctiu és que la innovació en general, però més en el cas de les pimes, necessita una empenta pública per a desenvolupar-se. Assegurar la connexió entre el món de la recerca bàsica pensada a mitjà termini amb el món de la innovació aplicable a curt termini, demana algun incentiu públic, ja que de forma natural no acaba de funcionar.

D’aquí ve l’exemple de països com Alemanya, que avui encara és el motor d’Europa, una mica engripat, com tot el continent per l’anestèsia del gas rus, la dependència militar americana i la ingenuïtat davant la tecnologia xinesa. Alemanya va optar per endegar dos grans pols de coneixement. Un que reuneix els principals centres de recerca bàsica del país en l’Institut Max Plank. L’altre que aplega els centres de recerca aplicada i tecnologia, íntimament vinculats al món de l’empresa: l’Institut Fraunhofer amb 75 centres i grups de recerca en el conjunt de l’estat germànic i 16 seus a altres països. Empra més de 32.000 persones i compta amb un pressupost anual de 3.600 milions d’euros, provinents del sector públic i privat.

Aquí a Catalunya un cop creada l’agència Acció, l’any 2008, que va fusionar el suport a la innovació tecnològica i a la internacionalització, es va deixar embastat un pla per a fer confluir els centres tecnològics dispersos del país. Per això, algun any més tard es fundà Eurecat. El localisme va impedir que s’hi afegís Leitat de Terrassa. I quedaria pendent la coordinació amb altres centres amb gran personalitat com l’IRTA, dedicat a temes agrícoles.

Un cop situat el context català, és una notícia esperançadora, de fa pocs dies, l’establiment a Barcelona del Centre Fraunhofer per a la Teragnosi Aplicada, anomenat Fraunhofer CAT, un nou hub especialitzat en teràpies avançades al camp de la salut. S’hi destinarà un finançament global de 25,5 milions d’euros fins al 2031. I es convertirà en el primer hub del continent especialitzat en teragnosi, una estratègia de gestió del pacient que significa la integració del diagnòstic i la teràpia, per evolucionar cap a la medicina personalitzada. El nou centre sorgeix de la col·laboració entre l’IBEC (Institut de Bioenginyeria de Catalunya) i l’Institut Fraunhofer d’Enginyeria Biomèdica (IBMT) i serà dirigit pel professor i director de l’IBEC Josep Samitier. El seu objectiu més bàsic serà desenvolupar tecnologies innovadores que ajudin al diagnòstic, pronòstic i selecció de teràpies. Actuarà de pont entre els laboratoris de recerca, les clíniques i la indústria, insistint especialment en la transferència del coneixement i accelerant la translació de resultats científics en solucions mèdiques capdavanteres. I permetrà, entre altres coses, atraure talent científic, internacionalitzar el sector biomèdic català i posicionar Barcelona i Catalunya com a referent europeu a l’àmbit de la bioenginyeria mèdica. Així que benvingut Fraunhofer. Willkommen.

P.D. Una altra notícia de la setmana és la restauració dels tinglados de Sant Bertran, el Port de Barcelona que servirà per a impulsar i millorar els espais que ofereix al seu hub d’innovació. L’ecosistema innovador del port funciona, de fa temps, a la capital catalana, on les empreses emergents disposen d’un espai de proves per testejar els seus prototips i les seves propostes vinculades al mar. Una de les empreses que ja hi ha actuat és Ocean Ecostructures dedicada a la regeneració marina. O bé, s’hi ha establert col·laboracions com les que han fet entre Ocean Ecostructures i Qstar Rov, dedicades a serveis oceanogràfics i amb escola de formació, creant una màquina a mida. El Port ofereix, doncs, eines per a les empreses emergents: fons per arrencar i fer prototips, espais d’incubació o bé ajuda per cercar clients. Barcelona ja és reconeguda internacionalment per la seva innovació a l’economia blava.