Micropigmentació com a últim pas

Després d’una mastectomia i una reconstrucció, moltes dones passen mesos —fins i tot anys— convivint amb una imatge corporal que no acaben de reconèixer com a pròpia. És per això que la micropigmentació de l’arèola i el mugró s’ha convertit en un moment carregat de simbolisme: no és només un detall estètic, sinó l’acte íntim que tanca el procés.

«La micropigmentació suposa tancar el cercle. És com el colofó final de tot aquest procés», explica l’Alba, pacient de l’Hospital Universitari d’Igualada diagnosticada d’un càncer de mama hormonal el gener de 2023. Després d’una mastectomia i d’una reconstrucció al mateix quiròfan, havia passat dos anys sense mugró. «El fet que ara pugui tancar aquest procés és un dia feliç que fa que tot aquest malson hagi arribat al final».

Abans que aquest servei s’incorporés a Igualada, moltes dones havien de desplaçar-se a Barcelona o recórrer a centres privats per completar aquesta fase, cosa que allargava el procés. El fet de poder fer aquest pas dins del mateix hospital, amb el mateix equip que les ha acompanyat des del diagnòstic, aporta seguretat, confiança i un tancament emocional real.

A l’Hospital Universitari d’Igualada, aquest servei s’ofereix de manera gratuïta i dins del mateix circuit assistencial, sense que la dona hagi de desplaçar-se o buscar solucions externes. La tècnica es fa per part d’una infermera especialitzada i consisteix a recrear visualment el mugró amb pigments naturals, aconseguint una simetria molt realista amb l’altra mama.

«És el dia que moltes ens diuen: ara sí que em torno a veure jo mateixa», expliquen des de la Unitat Funcional de Mama. El procediment es fa en dues o tres sessions, i cada cita és viscuda amb una càrrega emocional molt diferent de la resta del procés: «Ja no hi ha por, no hi ha dolor. Hi ha alleujament i celebració».

La micropigmentació no només tanca una etapa física, sinó també psicològica. Per a moltes dones és el primer cop en molt temps que es poden mirar al mirall sense tensió, sense evasió, sense veure només cicatrius. Algunes arriben a plorar. D’altres, senzillament, respiren. Però gairebé totes coincideixen en una frase: «Aquest és el final. Ara sí».

És per això que els professionals insisteixen que la lluita contra el càncer de mama no acaba quan el tumor desapareix, sinó quan la dona recupera plenament la seva autoestima i la llibertat de tornar a reconèixer el seu cos com a propi.