«No és només guarir el tumor, sinó acompanyar la dona en el camí»

Des de la Unitat Funcional de Mama de l’Hospital Universitari d’Igualada, Assumpta Espinagosa i Laura Cusiné expliquen que, quan una dona rep un diagnòstic de càncer de mama, la por principal continua sent la incertesa. Afirmen que «no saber què passarà, si es curarà o com afectarà la seva vida». Tot i així, afegeixen que això ha canviat amb els anys i «les dones arriben més informades, pregunten més i ho afronten amb més esperança, perquè coneixen casos propers que han anat bé». Assumpta Espinagosa és infermera gestora de casos de la Unitat Funcional de Mama de l’Hospital Universitari d’Igualada. I Laura Cusiné, ginecòloga, coordinadora de la Unitat Funcional de Mama de l’Hospital Universitari d’Igualada.

Un dels moments amb més càrrega emocional arriba durant la micropigmentació. Expliquen que «és un moment molt especial», perquè per a moltes pacients representa recuperar una part d’elles mateixes que sentien perduda. «Sovint ens diuen que és l’últim pas», relaten. Hi ha dones que, en mirar-se al mirall, s’emocionen i diuen que «ara sí que em veig bé». I remarquen que no és una reacció de vanitat, sinó d’alleujament profund.

També destaquen que el circuit assistencial de mama a Igualada ha crescut molt els darrers anys, i que actualment ofereix una atenció integral des del diagnòstic fins al seguiment. En aquest sentit, consideren que la incorporació de la micropigmentació dins del mateix hospital ha estat un gran pas, perquè «evita desplaçaments i dona continuïtat real: la pacient sent que tot el recorregut s’ha fet a casa seva».

Sobre la detecció precoç, el missatge és clar i directe: « la detecció precoç salva vides», afirmen. Quan el diagnòstic és precoç, asseguren, les possibilitats de curació són altíssimes i els tractaments són menys agressius. «Fer-se una mamografia a temps pot marcar una diferència enorme en el camí que vindrà després», insisteixen la ginecòloga i la infermera.