La via radical del mig

Hi ha alternativa als dos imperis que emparen els tecnofeudalismes, les oligarquies tecnològiques que busquen controlar tot el món des de posicions autoritàries?. A una banda, Thiel, Musk i companyia contraris al mercat i a la democràcia, al darrere de Trump i l’ultradreta, i que de manera fatxenda s’estan apoderant arreu dels sistemes digitals d’exèrcits, sanitat, mobilitat..... A l’altra banda, com l’altra cara de la mateixa moneda, la Xina de Xi Jinping, que de forma subtil, oriental, simpàtica, està controlant els mateixos segments amb el domini de les seves multinacionals tecnològiques. M’esgarrifa com les opcions europees, autoconsiderades de dreta o d’esquerra, com si visquéssim en la Guerra Freda, s’alineen de facto amb un dels dos imperis, obviant el trist paper que té Europa en tot plegat.

A Europa, caldrà la superació del tacticisme cec de les forces polítiques i econòmiques centrals, les partidàries de l’economia de mercat i l’estat del benestar, denunciant els populismes de dreta i d’esquerra i plantejant alternatives a una situació que ha degradat de forma relativa les condicions materials i la percepció d’identitat de les capes populars. I al si dels dos imperis, cal esperar que algun dia, les classes populars xineses reclamin alguna cosa més que pa i circ. I que les americanes siguin capaces de tombar la deriva trumpista.

En el cas dels EUA, amb democràcia formal, sembla que no tot està perdut. L’estructura democràtica dels municipis i dels estats federats, inexistent a la Xina, poden ser un contrapoder als intents de cop d’estat tecnofeudals promoguts amb l’acord de Washington. Així han estat les victòries de l’esquerrà Zohran Mamdani a Nova York i de les governadores centristes Abigail Spanberger i Mikie Sherrill a Virginia i Nova Jersey. O sigui, que no hi ha un sol camí per arribar a Roma. I que per a triar-lo, s’ha de saber si cal travessar els Alps o es pot desembarcar a Òstia.

Aquí ha faltat temps, perquè davant el desconcert del centrisme i de moltes esquerres europees, enfront de l’onada trumpista, uns i altres s’hagin apuntat al tren de Mamdami, com fa un any s’apuntaven a Kamala Harris. Però, la reivindicació del nou alcalde de Nova York, em temo que no la faran amb totes les conseqüències; perquè voldria dir abandonar apriorismes ideològics i assumir canvis forts que trenquen els prejudicis de les etiquetes respectives.

En aquesta línia, el recent premi Nobel, Philippe Aghion, ha atacat a l’ensems els populismes de Le Pen i de Mélenchon. Com Draghi i Letta, creu que a Europa s’ha bloquejat qualsevol forma de competitivitat industrial. Un autèntic lliure mercat és positiu perquè intercanvia coneixements i incentiva la innovació. Constata que les empreses són la font de la innovació, però que un cop innovades busquen conservar la posició bloquejant d’altres innovacions. Per altra part, les empreses punteres són les que competeixen innovant. Les que queden retardades perden qualsevol incentiu per a fer-ho, sobretot, si disposen de solucions amb mà d’obra barata. Llavors, són els governs que han d’intervenir en el mercat laboral i garantir la competència regulant-la: protegir els drets a la propietat intel·lectual, una educació creativa i un suport públic a la recerca independent. Tenir cura del mercat laboral per a què quan es produeixi una reestructuració innovativa, els treballadors perjudicats rebin una part del salari anterior mentre se’ls forma en noves habilitats. Aghion situa la dificultat europea de transformar recerca i patents en empreses d’èxit, per la inexistència d’un mercat únic d’innovació i la proliferació de regulacions estatals; també per la feblesa del sistema financer privat; i finalment, per la manca d’un organisme públic europeu que sigui un motor per a la innovació. Per altra banda, el mecanisme europeu de prendre les decisions per unanimitat frena qualsevol decisió. Caldrien coalicions flexibles per objectius com s’ha aconseguit en la coalició de suport a Ucraïna. Diu Aghio que, pel que fa a la suposada eficiència del model xinès d’innovació, Europa no pot renunciar a l’enfoc democràtic i social de qualsevol mesura que es prengui. Que la deriva autàrquica de Trump hauria de fer despertar Europa. Però alhora, que un lliure mercat sense regles permet abusos de dumping com el que practica la Xina per a la seva invasió subtil. I que cal reconciliar la prosperitat amb la inclusió i la sostenibilitat ecològica.

Aquesta visió liberal progressista dels francès Aghion hauria de ser compatible amb el que planteja el socialista americà Mamdani a Nova York. Són programes de canvi forts, democràtics radicals, els únics que podrien aspirar a vèncer els populismes alineats amb els imperis tecnofeudals de Trump i Xi Jinping. No són els pedaços que planteja el continuisme eixorc de les ales centrals dels partits Republicà i Demòcrata americans, del Macronisme francès o del Sanchisme hispànic.