Cultura energètica

Estem acostumats a prémer l’interruptor i que s’encengui la llum o l’estufa. Igualment, quan al cotxe veiem que s’acaba la benzina busquem una gasolinera a la vora i llestos. Podem renegar més o menys perquè han pujat els preus, però anem tirant. Ens passa com amb el temps, la meteorologia, ara ve sequera, després plourà molt o potser nevarà, però poca cosa hi podem fer, estem sotmesos als designis de l’Altíssim. En el cas de l’energia són els designis de les elèctriques i les petrolieres lligats als mercats mundials i combinats amb els designis de l’Estat. Parlaments i governs regulen, bé o malament, els mercats i els impostos a l’energia. La ciutadania no hi tenim res a fer.

Ara, amb un quart de segle XXI al damunt, han canviat les coses. Per fi, després de 10 anys, els estats i els polítics comencen a parlar obertament de la Transició Energètica i les seves dificultats. Dic «fa 10 anys» perquè fou el 2015 quan la Unió Europea (després de la invasió de Crimea per Rússia) va aixecar la llebre d’un doble problema. Per una banda, la dependència energètica dels fòssils importats de fora d’Europa, i per l’altra, de l’impacte climàtic de cremar fòssils emetent CO2 que escalfa el planeta més enllà del que hi estem habituats. No sols la UE, sinó tot el món abordà el problema del canvi climàtic a la COP 21 de París deixant clar que “la festa dels fòssils” s’havia d’acabar. Fins i tot el Dalai-lama o el Papa de Roma s’hi van sumar amb èmfasi (encíclica Laudato sí sobre la cura de la casa comuna). Ara han canviat les coses i cal que funcionem amb energia de proximitat. Molins de vent, parcs fotovoltaics, hidroelèctriques reversibles, biogàs fabricat a base de residus orgànics, etc. Ara, al costat d’unes factures més baixes, l’energia ens toca de prop. La ciutadania ha de prendre decisions, caldera de gas o bomba de calor?, cotxe de gasolina o elèctric? (els híbrids, amb dos motors, un de tèrmic i l’altre elèctric, són una baula transitòria). A dia d’avui la gent normal pot contractar l’electricitat amb la vella Endesa o amb Som Energia.

I és ara quan ens adonem que ens fa falta cultura energètica per tal que no ens ensarronin. Igualment, ens fa falta cultura energètica per poder votar seriosament. Ens fa falta cultura energètica fins i tot quan volem opinar de cunyats davant de les enganyifes dels greenwhassings que fan passar gat fòssil per llebre ecològica. Les beceroles d’aquesta variada i àmplia cultura energètica podeu adquirir-les al curs de la FUB que impartiré els dilluns de 6 a 8 a partir del proper 19 de gener. Si bé cal conèixer un xic alguns detalls de la tecnologia i la seva constant innovació, allò que resulta més interessant és aterrar a la realitat de la regulació legal i de les lògiques econòmiques i financeres dels mercats energètics. Més enllà de la dotzena d’articles d’energia publicats en aquest diari, he tingut l’oportunitat de donar aquest curs cinc vegades a la Universitat de Barcelona i ara és un plaer poder-lo tornar a donar per a la gent del Bages. Encara sou a temps de matricular-vos-hi amb l’enllaç https://www.umanresa.cat/ca/estudis/cursos/energia-dels-fossils-les-renovables