L’Energètica

El desplegament de les energies renovables comporta una necessitat similar a la que van tenir les nuclears al seu moment: com es poden aprofitar les puntes de producció per a què la xarxa no pateixi i es pugui emmagatzemar. El 1985 s’inaugurava al municipi de Cabdella, la reversibilitat entre el pantà de Sallente i l’Estany Gento, construïts a principis de segle XX per un visionari de Sort; Emili Riu I Periquet de 446 MW. A Catalunya hi ha dues reversibles més: al Pallars Sobirà, a Moralets-Baserca de 88 MW i a la Ribagorça, a Montamara de 246 MW amb projecte d’ampliació fins 600 MW.

En el seu moment quan les centrals nuclears produïen sense parar, però no hi havia consum, l’energia generada a Ascó servia per bombar l’aigua del pantà inferior al superior a un cost baix, per tal que en moments de gran consum s’activés la hidroelèctrica tradicional. Avui dia, i a la vista del desmantellament a mitjà termini de les nuclears, un problema similar plantegen les solars o eòliques sotmeses a la situació atmosfèrica de vent o sol. Per aprofitar els punts alts de producció, per ara només es pot fer de dues maneres: amb centrals hidroelèctriques reversibles o amb potents camps de bateries, que també estan desenvolupant-se tècnicament, però no tan ràpid com convindria.

Tornant a les reversibles, l’empresa de la Generalitat, l’Energètica n’ha previst dos projectes nous: un a l’Ebre (la Fatarella-Flix) i l’altre a la conca del Llobregat (pantà de la Baells- Bassa del Pla de Clarà). Aquest darrer implica els municipis de La Nou, on hi ha el Pla de Clarà, el de Vilada com a lloc d’accés a l’embassament superior, Cercs com a municipi principal de la Baells i Olvan on hi haurà estructures de transport.

Repetim el perquè de la necessitat de les reversibles. Les energies renovables tenen un punt feble: l’energia solar permet que la major part del dia consumim electricitat d’origen renovable; però a la nit cal augmentar la generació amb cicle combinat per satisfer la demanda. Gràcies a les reversibles s’acumula l’excedent de solar durant el dia i l’alliberen durant la nit. Aquesta via permet no dependre de la fixació de preus que afavoreix les energies fòssils i de la conjuntura internacional. La geopolítica enrarida ha accentuat la volatilitat de preus. En canvi, les renovables en produir-se a Km0 permeten més sobirania energètica i un antídot davant disrupcions de subministrament com les que ja hem viscut amb la COVID, les guerres d’Ucraïna i de l’Iran. És per això que els parcs de bateries que caldrà anar construint i les hidroelèctriques reversibles permeten alta flexibilitat. Estabilitzen la freqüència de la xarxa davant dels desequilibris i les fluctuacions en situacions de tensió o pics de consum. I poden reiniciar el sistema en cas d’apagada.

Mirem les previsions de producció energètica i del consum d’aigua, amb dades de l’Energètica i de l’ACA. L’evolució prevista des de l’any 2017 al 2050 pel que fa a la generació és: la hidràulica restarà similar amb 1825 MW; la fotovoltaica es preveu que passi de 269 a 33.152 MW; l’eòlica de 1269 a 26.636 MW. Pel que fa a emmagatzemar, les reversibles hidràuliques han de passar de 534 a 3,734 MW i les bateries passaran del 0 a 3.500 MW. Segons l’ACA, Catalunya tindrà un 18% menys de disponibilitat d’aigua d’aquí al 2050. I es preveu passar del 30% al 70% en consum d’aigua no provinent de la pluja a la regió metropolitana d’aquí a 2050.

Amb totes aquestes dades a la mà, està clar que el projecte del Pla de Clarà, amb 5,82 Hm³ de capacitat, actua com una ampliació de la capacitat de retenció d’aigua de la Baells. Un any com l’actual, de pluges extraordinàries, hagués pogut embassar més aigua. Permet laminar avingudes mitjançant el bombeig i garanteix el manteniment del cabal ecològic del riu en situacions de sequera o emergència. El projecte contempla la dinamització de l’economia local i arrelament al territori. Hi ha la garantia d’abonar l’ICIO de l’obra (12 M€) o l’equivalent als Ajuntaments; borses de treball preferent amb associacions empresarials; cursos de formació de personal finançats des del 2027; central oberta a visites gratuïtes i domicili fiscal al Berguedà. El projecte rebrà 6.000.000 € d’incentius i ha estat preseleccionat per l’ens europeu ENTSO-E, com a prioritari per al desenvolupament de la xarxa elèctrica a la pròxima dècada.

A la Catalunya central, L’Energètica també ha adquirit parcs solars a Casserres i a Sant Pere Sallavinera. I estan instal·lant solars en teulades d’instituts com les del Pius Font i Quer de Manresa, l’IES d’Auro de Santpedor o el Quercus de Sant Joan de Vilatorrada. Crec que es podrien alinear encara més voluntats entre L’Energètica i la divisió d’Aigües de Manresa per innovar en microhidràuliques; i amb els ajuntaments de les comarques centrals disposats a oferir sol per a parcs solars o eòlics. Tots els municipis haurien d’assumir la seva quota de producció d’energia renovable i aconseguir multiplicar l’autoconsum i la rebaixa de la factura elèctrica per a tots els seus veïns.