La indústria necessita inversió, però sobretot necessita talent

Aquest dilluns vam assistir a la presentació del Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030, celebrada a la seu d’Eurecat de Manresa, amb la presència dels principals representants del sector industrial del país.

No podem oblidar que Catalunya és la primera economia de l’Estat Espanyol i que la indústria continua sent un dels principals motors de la seva competitivitat, innovació i generació de riquesa.

Tant el director general d’Indústria, Sr. Xavier Roca, com el conseller d’Empresa i Treball, Hble. Sr. Miquel Sàmper, van remarcar que aquest no és només un acord de govern, sinó un veritable pacte de país. Un compromís compartit per administracions, empreses, sindicats, universitats, col·legis professionals i altres agents econòmics i socials amb un objectiu comú: reforçar el futur industrial de Catalunya.

El Pacte s’articula al voltant de tres grans eixos: incrementar la productivitat, avançar en la descarbonització i la sostenibilitat, i reforçar la resiliència del teixit industrial. Per fer-ho possible, es preveu mobilitzar prop de 5.000 milions d’euros a través d’un ampli conjunt d’actuacions impulsades per diversos departaments de la Generalitat i organismes com l’ACA, l’ARC, l’ICAEN, el SOC, ACCIÓ o l’INCASÒL, entre d’altres.

Des del nostre punt de vista, aquesta és una iniciativa necessària i positiva. Cal afrontar amb optimisme els reptes que tenim al davant i treballar conjuntament perquè Catalunya recuperi terreny respecte a altres economies que avui lideren la transformació industrial i tecnològica mundial, com la Xina, els Estats Units o Taiwan. Durant massa temps hem perdut posicions i ara ens trobem davant la necessitat d’accelerar per no quedar enrere.

Tanmateix, més enllà de les inversions, les infraestructures o els plans estratègics, hi ha un factor que considerem absolutament determinant: el talent.

La principal dificultat que detectem actualment és la manca de professionals qualificats en pràcticament tots els nivells de la indústria. Falten operaris especialitzats, tècnics, comandaments intermedis i també enginyers capaços de dissenyar, planificar, gestionar i liderar els projectes que han de fer possible aquesta transformació industrial.

És cert que s’estan impulsant mesures per revertir aquesta situació, però encara costa veure resultats tangibles. La manca de vocacions tècniques continua sent una preocupació compartida per empreses, centres formatius i col·legis professionals.

Sense anar més lluny, cada any veiem com estudiants que finalitzen els seus estudis d’enginyeria a la UPC Manresa valoren desenvolupar la seva carrera professional a l’estranger. Fa pocs dies, un estudiant ens preguntava si teníem convenis per treballar a Suïssa. La resposta és clara: no. I no perquè no valorem les experiències internacionals, sinó perquè necessitem aquest talent aquí.

Necessitem que els nostres joves puguin trobar oportunitats professionals atractives al territori on s’han format. Necessitem retenir el coneixement, l’esforç i la capacitat que la nostra societat ha contribuït a formar.

La indústria és, probablement, el sector que genera més ocupació estable, qualificada i ben remunerada. És també un dels sectors que ofereix més oportunitats de desenvolupament professional i formació continuada.

Si el Pacte Nacional per a la Indústria compleix els objectius que es planteja i aconsegueix impulsar el creixement industrial del país, la necessitat de professionals qualificats encara serà més gran. Per això, tan important com la inversió econòmica serà la capacitat d’atraure, formar i retenir talent.

Perquè la indústria del futur no es construirà només amb recursos. Es construirà, sobretot, amb persones.