Del whisky al brandi,del calimotxo a l’Aperol

A la ciutat italiana de Pàdua, els germans Luigi i Silvio Barbieri van inventar el 1919 un aperitiu que van batejar amb el nom d’Aperol. ¿Qui els hauria dit aleshores que, un centenar d’anys més tard, aquell invent es convertiria en una moda que acabaria traspassant les fronteres transalpines, per -unit al cognom Spritz i sota la propietat de Campari- convertir-se en una nova alternativa del mercat de begudes alcohòliques lleugeres destinada primordialment a la generació Z (els nascuts entre el 1997 i el 2010). La invasió d’aquest aperitiu, estrella a les terrasses dels bars italians, és tan gran que fins i tot marques locals tradicionals de cava comencen a produir-lo. Els italians inventen i venen marca millor que ningú.

Res no és casualitat i allò que funciona en un escenari similar pot funcionar en un altre. Tal com apunta la portada d’aquesta setmana de l’‘actius’ escrita per María Jesús Ibáñez, s’està produint un canvi progressiu d’hàbits de consum d’alcohol, amb graduacions que van des del 4% de la cervesa lleugera fins al 60% dels aiguardents més forts.

Les noves generacions no només beuen menys, sinó que a més fan llargues abstinències temporals en el consum de begudes alcohòliques. Fins al 53% dels joves deixen de beure durant llargs períodes de temps, segons un informe d’IWSR (International Wines and Spirits Research) en els 15 principals mercats mundials. Segons aquesta associació, els volums de begudes alcohòliques són un 2% inferiors als del 2019.

Benvinguts a un canvi d’hàbits que està afectant el negoci de les grans multinacionals del sector, que busquen fórmules per atraure nous mercats. Els que vam començar amb el calimotxo (una barreja infame de refresc de cola amb vi de molt baixa qualitat) a l’època universitària vam tastar les diferències de combinats amb ginebra, rom i vodka; vam aprendre què era el tequila gràcies a aquell veí mexicà i vam acabar degustant un whisky escocès, formem part d’una era en vies d’extinció. El sentit comú i la cura de la salut han impulsat la moderació. Avui n’hi ha prou amb una mica de vi (tranquil o escumós) i cervesa per beure en la millor companyia.

Dos informes, un de KPMG i un altre de Deloitte, confirmen que el gran canvi de percepció respecte al consum de begudes alcohòliques es va produir amb la covid-19. Tot i que és veritat que hi va haver persones que van aprofitar el confinament per degustar més vi del normal, la preocupació sanitària va afectar tots els àmbits, accentuada per l’augment dels programes de conscienciació de governs i institucions privades. La relació directa entre el consum excessiu d’alcohol i el desenvolupament de malalties com el càncer és tan indiscutible com la que hi ha en el cas del consum de tabac. Tot i que encara hi ha botellons puntuals durant les festes locals, sí que han anat desapareixent els que van arribar a ser un problema d’ordre públic als parcs de les ciutats espanyoles fa més d’una dècada. D’aquells botellons s’ha passat a la moda del vespreig, que ha creat una oferta complementària a la nit per a generacions molt diverses.

Ángel Piña, director general del grup Emperador International Brands (líder mundial en producció de brandi) resumeix quina és l’estratègia del sector: «Primer, amb els menors, ni una gota; amb els adults, el camí ha de ser moderació, qualitat, gastronomia, cocteleria ben feta, gaudi responsable i marques amb propòsit. El futur del sector no va de volum, sinó de criteri. Menys quantitat i més qualitat. Menys consum impulsiu i més experiència». Piña, com també reafirmen els estudis de les consultores i d’IWSR, esmenta la rellevància de la recerca de noves experiències i barreges. El boom de les cocteleries no para. Continuen dissenyant experiències i creant noms d’allò més peculiars per als còctels de nova creació. A això s’hi afegeix que es continuen posant de moda els viatges per veure in situ l’experiència de l’elaboració de les begudes alcohòliques i vincular-la a la gastronomia local. Des de Jerez de la Frontera fins a Islay (Escòcia), Cognac (França) i Jalisco (Mèxic), on es troba majoritàriament l’atzavara blava, la planta de què parteix el tequila. Una cultura de viatge i experiència que ja desenvolupen des de fa anys els cellers.

Els fabricants d’aquestes begudes no només busquen noves barreges per als mercats desenvolupats. Res no els impedeix apostar pels països emergents que comencen a consumir alcohol a mesura que els puja el nivell de vida. IWSR estima que, del 2024 al 2029, els mercats que més creixeran per als seus productes tradicionals, a ritmes que van del 10% a més del 20%, seran l’Índia, Mèxic, Nigèria, Sud-àfrica, el Brasil i Etiòpia.