Un altre estiu dedisbauxa financera

Un estiu més i la disbauxa i l’exuberància tornen a definir el moment financer. Sembla que va ser fa mil anys, però tan sols en fa cinc, quan Espanya es trobava en un altre període d’extrema gravetat de la pandèmia, amb els casos repuntant a 252 per cada 100.000 habitants. Malgrat que les primeres vacunacions havien començat el desembre del 2020, continuava sense veure’s encara definida la llum al final del túnel. Llavors, l’Ibex 35 no aixecava cap, amb 8.700 punts.

Van passar gairebé dos anys fins que, el maig del 2023, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va donar per tancada la pandèmia. Aleshores, Rússia (24 de febrer del 2022) ja havia envaït Ucraïna i el món es va endinsar en un nou i perillós terreny. Nous riscos polítics i inflacionaris, que van obligar a l’actuació immediata dels bancs centrals. I, sense semblar que la tragèdia a Europa de l’est s’acabi, una nova crisi i més dolor a l’Orient Mitjà i el Pròxim Orient. Renovades inquietuds econòmiques al voltant dels efectes sobre el preu de les fonts d’energia i les matèries primeres.

Els bancs centrals, garants de l’estabilitat dels preus, continuen gestionant amb cautela els tipus d’interès. Mentrestant, els governs ajusten les seves polítiques fiscals, alertats davant un excessiu endeutament públic, producte de les necessitats d’inversió que les circumstàncies han anat obligant a afrontar. La Unió Europea ha passat en cinc anys de centrar tots els esforços en la inversió en salut pública i a desenvolupar els fons Next Generation a incentivar la inversió en defensa i seguretat perquè, tal com s’ha repetit mil vegades, tot negoci és susceptible de ser dual: des de fabricar botes per a ús civil i militar fins a les xarxes de carrer fabricades a Alacant que guarden els ucraïnesos dels atacs amb drons.

Si a això hi sumem totes les amenaces que planen sobre l’escenari geopolític, la guerra aranzelària, l’avenç dels partits d’extrema dreta a Europa (incloent-hi el Regne Unit), les vel·leïtats diàries de Donald Trump i el control gradual que la Xina està portant a terme gràcies a les seves inversions a mig món, com per no preocupar-se.

I...o obstant, els que apostaven per una estagflació al món occidental el 2025 han tornat a errar. La pujada de preus ha sigut inferior del que es conjecturava i les economies, començant per l’espanyola, han resistit.

En aquests últims cinc anys, l’Ibex 35 s’ha revaloritzat el 123%. Per comparar: l’S&P 500 ho ha fet el 71%; el Dow Jones, el 50%; el Nasdaq Composite, el 75%, i l’Eurostoxx, el 53%. Invertir en els principals valors de la borsa espanyola, fonamentalment financers, energètics i de la construcció, ha sigut un negoci d’altíssima rendibilitat. El Santander, que trimestre a trimestre presenta nous rècords històrics de benefici, ha superat Inditex com a empresa espanyola més valorada. El banc presidit per Ana Botín, amb 177.000 milions d’euros de capitalització, és el més valorat de la zona euro. Inditex (173.000 milions), Iberdrola ( 144.000), BBVA (129.000) i CaixaBank (91.000) ocupen els cinc primers llocs de la llista. Entre ells representen gairebé el 60% del valor total de l’Ibex 35, que ja suma 1,2 bilions. Un detall: cap d’aquestes cinc empreses té la seva seu fiscal a Madrid.

Els valors pugen perquè els inversors confien en les seves expectatives de creixement. Els valors d’avui descompten els beneficis de demà. El canvi de vent sorgirà si els resultats futurs esperats són pitjors del que actualment es vaticina.

Aquest optimisme financer, tan aliè a les podrims de la política espanyola i a la falta de consensos bàsics per millorar-la, té altres arrels. L’optimisme que s’ha generat en una gran part dels inversors es deu a les expectatives de creixement sense parió que pot generar la intel·ligència artificial (IA), de la qual la gran majoria del món corporatiu pot sentir-se beneficiada. El nivell de liquiditat, afegit a la capacitat d’endeutar-se per finançar projectes, tampoc té comparació històrica. Quin és el nivell de salut d’aquest deute i com pot afectar un xoc inesperat les teles d’aranya generades per l’enginyeria financera actual és una caixa que encara no s’ha volgut obrir prou.

Hi ha riscos latents a escala internacional, però mentre l’orquestra continuï tocant, ¿qui serà el pessimista que s’atreveixi a estimar riscos nous? El món, segons l’últim World Economic Outlook presentat aquest mes per l’FMI, creixerà el 3% el 2025 i el 3,4% el 2027. Tot està, aparentment, sota control. L’Índia, el país més poblat de la terra, n’és ja la nova locomotora. El pronòstic del creixement del seu PIB és del 7,7%. Res millor a desitjar un bon estiu i un millor descans des de l’‘actius’. Tornarem l’últim cap de setmana d’agost.