La gradual sensibilització de la societat, el desenvolupament econòmic basat en la generació de riquesa o el respecte pel medi ambient condueixen al fet que les empreses prenguin decisions estratègiques amb criteris de sostenibilitat, incorporant la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) als seus models de gestió. A la pràctica, es tracta d’integrar aspectes mediambientals o socials en la cultura i els valors de l’empresa, de manera que apareguin vinculats a les línies de negoci involucrant accionistes, consumidors, treballadors, empresaris o inversors. És un concepte transversal, amb vocació de permanència i de caràcter pluridimensional.

Prop del 68% dels líders empresarials mundials se centren en l’RSC per crear noves vies d’ingrés, i més de la meitat estan convençuts que les activitats de responsabilitat social els atorguen un avantatge competitiu sobre els seus principals competidors. Cada vegada està més clar que, independentment de la grandària, cap empresa pot mantenir-se al marge de l’RSC.

És un model que la companyia pot seguir bé internament, aplicant criteris d’igualtat d’oportunitats, formació i desenvolupament professional, així com de cara a l’exterior mitjançant el compromís amb la qualitat, l’honestedat, la transparència o l’impacte social i ambiental.

Les pràctiques responsables generen valor en reforçar la reputació de les marques davant del consumidor. Segons l’Informe Forética 2018, per al ciutadà mitjà a Espanya, el 39% dels atributs per a la percepció d’una bona empresa tenen a veure amb la seva gestió d’aspectes socials i ambientals, mentre que per al 61% restant estan relacionats amb factors competitius com la qualitat, l’atenció al client o el preu. Tres de cada quatre consumidors consideren que la responsabilitat social ha de ser un element de gestió prioritari, i un 47,7% dels ciutadans opina que l’RSC està alineada amb l’exercici financer de les empreses, entenent que millora els resultats gràcies a una major apreciació per part dels consumidors.

Les dades apunten que adoptar una cultura d’RSC millora la reputació aportant valor diferencial, alhora que incrementa la captació de clients i facilita l’accés a nous sectors mercats. També permet fomentar la innovació i redueix costos de producció minimitzant la despesa energètica, mentre que esperona la possibilitat de contractacions públiques i afavoreix les candidatures a premis i reconeixements.

Inversió amb impacte

Implantar una estratègia d’RSC que encaixi amb la visió i la missió de l’empresa és una de les principals claus perquè el negoci funcioni. Ha de ser una inversió amb un impacte positiu sobre l’acompliment, la reputació i imatge de la companyia, la seva sostenibilitat i la creació de valor a llarg termini. La seva posada en marxa té almenys quatre fases:

  1. Reflexionar sobre l’impacte. L’empresa ha d’avaluar l’abast que l’RSC pot tenir dins de la seva organització i decidir quina serà la gestió de l’eficiència econòmica per aconseguir la major acceptació social.
  2. Elaborar una estratègia d’RSC integral i integrada en la de l’empresa. En la mateixa línia s’identifiquen els grups d’interès i es prioritzen els que mereixin més atenció d’acord amb el seu impacte en la cadena de valor.
  3. Desenvolupament de programes. Partint de l’estratègia i tenint en compte els principals punts d’atenció, s’ha de definir un programa d’actuació que inclogui les activitats a realitzar i amb quins mitjans. Inclourà aspectes com la dimensió econòmica de l’empresa, la gestió i consum ambiental, o l’aportació social.
  4. Comunicació dels resultats. Informar de les activitats i resultats de les polítiques d’RSC desenvolupades per l’organització. Això pot tenir un impacte positiu en els resultats finals i especialment en noves oportunitats de negoci.

Cal que els directius gestionin l’atenció de les demandes dels diferents grups d’interès de l’empresa, justificant com i per què detrauen recursos d’uns en benefici d’altres (per exemple, dels treballadors per als accionistes, o dels consumidors cap els executius), un conflicte d’interessos amb un component ètic que la companyia ha de resoldre a través de les polítiques d’RSC.

Pel que fa als àmbits i elements de gestió de l’RSC, es concreten en ètica i valors, recursos humans, accionistes i inversors, medi ambient, cadena de subministrament, clients i consumidors, comunitat local, així com comunicació i diàleg.

Focus d’atenció

Entre els focus d’atenció o tendències que coparan les agendes de l’RSC de les empreses en el 2019 figuren la igualtat de gènere en la companyia i en la vida quotidiana; compromís empresarial per donar continuïtat a les accions i esforços que permetin pal·liar les conseqüències del canvi climàtic; economia circular o tancar un sistema de producció, basat en la reducció, reutilització i reciclatge dels materials que intervenen; compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS); futur del treball o l’impacte de la robotització, la intel·ligència artificial, o el canvi climàtic en les ocupacions del futur des de la perspectiva RSC; aliances publicoprivades o la importància que les empreses, a través dels seus programes de responsabilitat social, continuïn establint aliances amb ONGs, organitzacions i fundacions per aconseguir un impacte social positiu en la seva comunitat; creació d’espais que fomentin la intel·ligència emocional, una habilitat primordial per a organitzacions d’alt rendiment i per als líders de grans empreses; anàlisi de riscos pel que fa al canvi climàtic, desigualtat i reptes de l’economia digital, per evitar una pràctica negativa en la consecució d’una RSE pròspera i activa.