Parlar d'incontinència urinària femenina suposa parlar d'un problema amb un impacte psicològic i social que pot arribar a afectar l'activitat quotidiana, familiar i personal de la dona.

Sempre s'ha plantejat com un tema tabú i per aquesta raó no es tenen xifres exactes del nombre de dones que la pateixen, "tot i que es calcula que un 30% de la població femenina s'hi veu afectada", explica el Dr. Manuel Garcia-Valdecasas, ginecòleg de Centro Médico Teknon. En els últims anys, aquesta tendència de patiment silenciós està canviant i cada cop són més les dones que van al metge en busca de respostes i informació sobre els tractaments actuals.

Un problema femení?

La incontinència d'orina afecta tant a dones com a homes i pot aparèixer a qualsevol edat. Tot i així, és més freqüent entre la població femenina i la seva incidència augmenta amb l'edat. Després d'un embaràs, i a mesura que avança l'edat, el sòl pèlvic es debilita i poden aparèixer pèrdues d'orina involuntàries. Per això, la rehabilitació del sòl pèlvic després del part és fonamental per recuperar la rigidesa muscular, evitar el descens de l'úter, la vagina i el recte, -l'anomenat prolapse-, i prevenir la incontinència.

Existeixen diferents tipus d'incontinència: d'esforç, d'urgència i la mixta, una mescla de les dues. La incontinència d'esforç està associada a gestos com tossir, esternudar, riure o córrer, la d'urgència es relaciona amb la incapacitat de retenir l'orina i amb l'aparició d'un fort desig d'orinar impossible de controlar.

"La cirurgia és eficaç en un 90% dels casos"

Al temor del rebuig social que tenen moltes dones, se li suma el desconeixement de l'existència de tècniques molt efectives que milloren els símptomes i la qualitat de vida. Tal com explica el Dr. Garcia-Valdecasas, "de la mateixa manera que no hi ha dues pacients iguals, també existeix un ampli ventall de tractaments. Des de conservadors, com l'electroestimulació, la fisioteràpia i els exercicis Kegel per recuperar del sòl pèlvic, fins a tractaments quirúrgics de reconstrucció".

L'elecció del tractament dependrà de diversos factors, com el grau d'incontinència. En incontinències amb poca alteració del sòl pèlvic, i quan els tractaments conservadors no són suficients, es pot optar per la cirurgia amb la col·locació d'una malla TOT, un dispositiu sintètic que retorna la subjecció necessària, reforça els teixits dèbils i permet un control de la bufeta. És una intervenció ràpida, senzilla i mínimament invasiva, amb una recuperació i uns resultats excel·lents.

Així mateix, el Dr. Garcia-Valdecasas puntualitza que "si l'alteració del sòl pèlvic és més accentuada, la intervenció serà més complexa, el tractament anirà en funció de la patologia associada i el problema de la incontinència se solucionarà posteriorment".

Superar el tabú

La Societat Internacional de Continència afirma que, tot i no ser un problema greu en termes de salut, sí que repercuteix greument en la qualitat de vida. Les dones que pateixen incontinència urinària tenen més probabilitats de patir problemes depressius, inseguretat i falta d'autoestima. A més a més, algunes activitats quotidianes com anar al gimnàs, passejar o mantenir relacions sexuals es compliquen.

Els especialistes insisteixen en la necessitat de superar el tabú. Moltes pacients no expliquen el seu problema per vergonya o perquè pensen que no té solució. Però avui en dia, gràcies als avenços i a les tècniques cada cop més sofisticades i menys invasives, es pot solucionar el problema i millorar la qualitat de vida de les pacients.