La proporció d´homosexualitat es troba entre l´1 % i el 3 % de la població. No és una dada fàcil de precisar, atès que existeixen molts condicionaments per realitzar les valoracions experimentals amb fiabilitat en els estudis pertinents, però són investigacions que s´han anat realitzant des de fa més de seixanta anys i que han donat peu a molts resultats d´una adequada fiabilitat. Però si anem al percentatge de pràctiques homosexuals que les persones han tingut com a experiències sexuals al llarg de la seva vida, aquesta dada es dispara i llavors trobem que, en funció dels estudis, hi ha proporcions entre el 10% i el 37% de pràctiques sexuals de tipus homosexual en adults que posteriorment no es defineixen com a homosexuals; només refereixen haver participat de pràctiques i relacions de tipus homosexuals. Què fa que sigui tan difícil, encara avui dia, declarar-se obertament, de forma clara i directa, homosexual?
Tot i que són molt nombroses les persones que viuen la seva homosexualitat d´una manera lliure i sense problemes, també n´hi ha encara moltes que troben molt difícil ser gai o lesbiana en un món predominantment heterosexual. Algunes d´aquestes persones tenen problemes d´autoacceptació: pensen que ser homosexual és una mena d´alteració, gairebé antinatural, se senten culpables o avergonyides i fins i tot poden arribar a mantenir relacions amb persones de l´altre sexe intentant negar davant d´elles mateixes i davant dels altres els seus veritables sentiments. Aquest autorebuig o negació (o ambdues coses) comporta problemes de tipus psicològic, principalment alteració de l´estat anímic i una gran insatisfacció vital a banda d´una sensació de falsedat, de no estar a gust amb ells mateixos o d´estar enganyant les seves amistats i familiars, la qual cosa al seu torn agreuja la seva situació personal i l´empobreix. De fet, una persona homosexual que no s´accepta a ella mateixa pot sentir-se culpable per ser lesbiana o gai i culpable també pel fet d´ocultar-ho.
En altres casos, els problemes estan més relacionats amb els altres: por de la reacció, de ser rebutjats per amistats o familiars, de ser considerats estranys, de la possibilitat d´escoltar comentaris desagradables, de ser estigmatitzats...No és estrany, ja que la consciència de sentir-se atret sexualment cap a persones del mateix sexe es desperta cap a l´inici de l´adolescència (entre els 13/14 anys apareix la plena orientació sexual), moment difícil per a tot individu, ja que és l´etapa on assumir les pròpies característiques i sentir- se diferent és complicat. I assumir la condició d´homosexual (que sovint ha estat motiu de burles) causarà alarma, por i procés d´acceptació de la condició de diferent.
Per tant, alguns homosexuals poden tenir problemes tant d´autoacceptació com de por al rebuig, la qual cosa es converteix en una consulta molt freqüent en aquest col·lectiu; però l´edat de consulta no sol ser en el moment en què fan la descoberta, sinó passats els 20 anys en molts casos, fet que possibilita molts anys de patiment des de la seva presa de consciència.
En qualsevol cas, el resultat ve a ser, sovint, l´ocultació de la seva veritable identitat. Això pot fer que els resulti més difícil connectar amb altres persones amb les quals puguin sentir-se identificats i, per tant, menys aïllats, i compartir les seves inquietuds i sentiments amb llibertat, o bé trobar algú de qui enamorar-se i amb qui mantenir una relació de parella estable.
Depressió, sensació de solitud o abús de drogues o alcohol com una manera d´evitar una realitat que neguen, són els problemes més freqüents que poden tenir aquestes persones, entre d´altres. L´objectiu de la teràpia psicològica en aquests casos és aconseguir l´acceptació de la seva homosexualitat, eliminant sentiments de culpa, vergonya, depressió, i altres repercussions psicològiques encara més greus (com aparició de parafílies sexuals o els intents de desaparició). Entre les tasques a realitzar durant la teràpia hi ha les següents:
1.-Detectar les idees falses i negatives relacionades amb l´homosexualitat i canviar-les per altres de més realistes i saludables. Les persones que no accepten la seva orientació sexual poden tenir moltes creences (la majoria basades en falsos estereotips) sobre gais i lesbianes... Totes aquestes idees són més abundants i més falses com més aïllada estigui una persona del col·lectiu de lesbianes i gais i més alt sigui el seu desconeixement de la realitat i gran diversitat d´aquestes persones. Per tant, un pas important en la teràpia és mostrar-los les realitat tal com és i ajudar-los a modificar aquestes creences errònies. Per més que en ple segle XXI pugui fer-se estrany, moltes consultes sobre aquest tema tenen en el seu origen la negació a acceptar com a factor natural d´una persona la seva tendència homosexual. Es neguen la possibilitat d´allò que senten i experimenten en pro d´una suposada anormalitat en la seva naturalesa, fet que els porta a lluitar contra ells mateixos.
2.-Detectar les idees falses i negatives relacionades amb les reaccions dels altres. També és possible que una persona pugui estar ocultant la seva homosexualitat per por de la reacció de les seves amistats, per descobrir més endavant que aquestes amistats l´accepten sense gaires problemes. Moltes de les expectatives sobre la reacció dels altres poden ser falses. Per descomptat, unes altres seran certes, aquelles que ells no preveien, com que no seran rebutjats ni estigmatitzats per la seva condició.
3.-Proporcionar eines psicològiques per afrontar els possibles problemes que puguin sorgir en diferents àrees de la vida (familiar, laboral, amistats, parella...) i ajudar a traçar el pla d´acció més adequat. Per exemple, si algú pensa «si els meus pares em rebutgessin seria el pitjor que em podria passar», haurem de treballar en aquesta creença i ajudar a canviar-la per una altra més adaptativa i saludable, com «si els meus pares em rebutgen ho sentiré molt, però no és una catàstrofe i podré trobar altres suports al meu voltant per no enfonsar-me» o bé «intentaré fer el possible perquè m´acceptin, però si malgrat tot no ho fan, serà la seva decisió i jo podré seguir amb la meva vida, sent jo mateix i acceptant-me, ja que serà molt millor per mi». És a dir, moltes de les coses que considerem terribles i insuportables no ho són en realitat i podem suportar-les, superar-les i ser felices malgrat que hi siguin. Per tant, la teràpia psicològica, d´orientació cognitiva, va encaminada a reavaluar les idees que la persona té a dins seu sobre la seva situació, molts cops idees de temor i de por, que són les que l´espanten la persona i no li permeten assumir la seva condició sexual amb llibertat i naturalitat i obstaculitzen el seu progrés. Quan es treballen aquestes cognicions i es desfan aquests embolics mentals (distorsions en termes psicològics), la persona s´allibera d´una forta càrrega negativa, i es troba preparada per iniciar el seu procés d´autoacceptació.
4.-Saber afrontar adequadament el rebuig o la discriminació quan, de fet, es produeixi, aprenent a no deixar que això pertorbi massa, deprimeixi o afecti àrees importants de la vida. Per exemple, saber afrontar de la forma més adequada el rebuig per part de companys de feina, si es donés el cas. En aquest sentit, el més recomanable és fer entendre que hi ha molts altres exemples al llarg de la història de la humanitat on han existit col·lectius de persones estigmatitzades i «esclavitzades» per la seva condició de ser i que han hagut de fer-hi front, reclamant els seus drets a ser i que a dia d´avui ja ningú entén la seva condició com un motiu de discriminació. Per exemple, la condició de ser esquerrà o el pertànyer a una raça o una altra, havien suposat una discriminació important temps enrere, motiu de censura i càstigs. Avui dia, en canvi, se´ls ha dotat d´una etiqueta de normalitat i s´ha assumit la seva naturalitat.
