El son té un important paper per a tots els éssers humans. La relaxació de la ment proporciona el descans del complex mecanisme del sistema nerviós. D´aquesta manera, es protegeixen les seves cèl·lules, alhora que s´afavoreix tant el desenvolupament com la salut de l´individu, sobretot si és un nadó.
En un nounat el son s´alterna amb la vigília en cicles ràpids i propers. La característica del son del nen que ha complert un any consisteix a agrupar les hores de son o de vigília en un ritme definit com a monofàsic, en què un llarg període de vigília el segueix un altre període llarg de son.
En la fase de son profund -també anomenat no-REM- té els ulls tancats, està tranquil, no es mou, cap estímul procedent de l´exterior aconsegueix pertorbar-lo. El somni lleuger -anomenat REM, sigla que en anglès significa «moviment ràpid dels ulls»- és aquell en què s´agita, entreobre la boca o mou la llengua.
Al principi, el nen es desperta cada 3 o 4 hores i demana ser alletat. Transcorreguts uns mesos, va adquirint la capacitat d´ingerir més quantitat de llet a cada àpat, s´entreté amb el món exterior, i els cicles tant de vigília com de son canvien i s´estableixen de forma diferent al llarg de la jornada.
Els seus períodes de vigília són cada vegada més llargs i estan plens d´activitat. Els de son són cada vegada més profunds, i es concentren gairebé únicament en les hores nocturnes. Transcorregut el setè o vuitè mes, el nen madura la noció que és un ésser diferent de la seva mare. Per això, cada allunyament li fa témer que no la tornarà a veure. L´angoixa de la separació forma part de l´experiència diürna del nen. Per a ell, el son representa una desagradable separació de tot el que vol -pare, mare, germans, joguines, diversió- per anar a trobar alguna cosa totalment desconeguda. Això es deu al fet que fins als 2 anys no té consciència que quan es desperti tornarà a trobar tot el que ha deixat abans d´adormir-se.
Sens dubte, tots els pares voldrien que els seus fills es limitessin estrictament a ritmes de son ben precisos. Però ells difícilment aconsegueixen ser tan metòdics com els progenitors desitgen.
En qualsevol cas, una bona organització inicial facilitarà enormement la tasca d´educar el petit i acostumar-lo a dormir quan ho ha de fer.
