Una de les principals plagues del segle XXI als països industrialitzats i, cada cop més també en els països subdesenvolupats, és l´obesitat. Malgrat que aquesta té un origen multifactorial, hi ha alguns conceptes que m´agradaria aclarir.

Per tractar el sobrepès s´ha posat molt d´èmfasi a seguir dietes que limiten o fins i tot eliminen els hidrats de carboni (HC) de la dieta i això no és necessari en absolut. Primer de tot, cal aclarir quins aliments s´inclouen dins del grup dels hidrats de carboni. En aquest grup no només hi ha el pa, la pasta i les patates, sinó que també hi ha la fruita, la verdura, les farines integrals i els llegums. Si som estrictes, també trobem alguns hidrats de carboni a la llet. La glucosa, que és la mol·lècula que ens aporta els hidrats de carboni un cop digerits, és la font d´energia preferida pel nostre organisme, especialment del nostre cervell.

És veritat que podríem utilitzar les proteïnes i els greixos com a font d´energia, però no és la situació ideal perquè ells ja tenen funcions més importats a fer al nostre cos. És important saber que sense les quantitats adequades d´hidrats de carboni, podem perdre capacitat de concentració, ens podem notar marejats, fatigats i irritables.

No obstant això, si ingerim glucosa en excés i no s´utilitza com a font d´energia ràpida, aquesta s´acumula en forma de greix, que és un dipòsit eficient, ja que en poc pes conté molta energia (el greix pesa poc). També cal aclarir que no tots els hidrats de carboni són iguals.

Els HC que sí que cal limitar al màxim de la nostra dieta són els hidrats de carboni refinats. Els hidrats de carboni refinats tenen un alt índex glucèmic (o càrrega glucèmica) i també els anomenem HC de ràpida absorció. Aquests inclouen: sucre, dolços, farines, pa, pasta i arròs... no integrals (blancs). En condicions normals, el fet que s´absorbeixin ràpid no ens aporta cap benefici sinó ben al contrari; són els principals responsables del mal funcionament dels sistemes de regulació de la quantitat d´aliments que ingerim.

Quan mengem HC refinats, provoquem un augment ràpid de glucosa en sang. Això, fa que el nostre pàncrees secreti grans quantitats d´insulina, una hormona que fa que la glucosa surti de la sang, entri ràpidament a les cèl·lules i s´acumuli en forma de greix.

Com que la glucosa ha marxat de la sang, tornem a tenir sensació de gana ràpidament (i sol ser gana de menjar més HC de ràpida absorció). Per embolicar-ho encara més, els nivells elevats d´insulina bloquegen la utilització del nostre greix acumulat com a font d´energia, dificultant que el nostre organisme el pugui utilitzar en cas de necessitat. Tot això explica que aquests HC estiguin molt relacionats amb l´obesitat, la diabetis i les malaltes cardiovasculasculars.

Per tant, els hidrats de carboni recomanables són els HC d´absorció lenta o també anomenats de baix índex glucèmic, que són els que ens aporten la fruita, els aliments integrals «de veritat» (pa, pasta, arròs, farina integrals...) els llegums, les verdures, els fruits secs amb pell..., que, a part, són una bona font de fibra, vitamines i minerals. Com a conclusió, crec que hem de gaudir de la nostra alimentació, fent-la variada i sense caure en dogmes estrictes