16 de abril de 2015
16.04.2015
· SEXUALITAT

El millor anticonceptiu

«El que és segur és que el mètode anticonceptiu que escollim no ens ha de fer patir»

18.04.2015 | 07:08

El portal Sexo con Salud (és una pàgina web de salut sexual per a dones on col·laboro) estem fent un cicle de posts sobre mètodes anticonceptius. El tema dóna per a molt i aquí no tinc espai per explicar detalladament cada un d'aquests mètodes, però aprofitaré l'ocasió per explicar què vol dir «el millor anticonceptiu» i com l'hem d'escollir.

Com que gairebé totes ens hem hagut d'ocupar d'aquest tema sabem que escollir un mètode anticonceptiu que ens vagi bé no és gens fàcil. Dic «gairebé totes», en femení, perquè normalment és la dona qui es preocupa d'aquests temes i qui, sobretot, pateix els efectes tant de la protecció com de la no-protecció. Hauria de ser cosa de dos i em trec el barret al davant dels homes que s'hi impliquen. Són, evidentment, els dos membres de la parella (si és que hi ha parella) els que han d'escollir si volen buscar un embaràs o evitar-lo. Però a partir d'aquí, les incomoditats són gairebé sempre per a la dona, per tant continuaré en femení i que els homes molt implicats em perdonin.

Dèiem, doncs, que no és fàcil, perquè el mètode anticonceptiu perfecte no existeix. Tots tenen alguna pega i val la pena tenir-ho clar d'entrada. Però sí que existeix el millor per a cadascuna de nosaltres. I aquí hem d'afinar bé. La primera cosa que hauríem de pensar és si també ens hem de protegir de les infeccions de transmissió sexual. Si la resposta és que sí, aleshores no tenim alternativa: preservatiu. Podem fer servir el masculí (el de tota la vida) o el femení (el venen a la farmàcia). Si en canvi tenim parella estable i no ens hem de preocupar d'això (si és que hi ha un pacte de fidelitat) llavors tenim tot un univers de possibilitats, preservatiu inclòs, és clar.

Enumero els principals: DIU, diafragma, mètodes hormonals (pastilla, anell vaginal, DIU hormonal, pegat, implant subcutani...), mètodes quirúrgics i mètodes naturals. D'acord, i ara com escollim? Hem de tenir en compte si hem tingut fills o no, i si els volem tenir en el futur. Hem de tenir en compte el nostre estat de salut general i els efectes secundaris de cada mètode. La freqüència amb què tenim relacions sexuals també és important, i la interferència que provoca cada mètode en aquestes relacions i en la vida en general, fora del sexe, per valorar què val la pena i què no. Sense oblidar-nos, evidentment, de l'eficàcia.

Aquí hem de tenir en compte el nostre grau d'interès real per evitar un embaràs: no és el mateix una dona que en cas d'embaràs tindria problemes molt greus, que una altra que sap que seria benvingut, encara que no el busqui i d'entrada no sigui el moment (a la primera la compensen les incomoditats d'un mètode molt fiable i fins i tot és candidata a la doble protecció, mentre que la segona pot optar per un mètode una mica menys efectiu però més relaxat). El preu i la facilitat per aconseguir-lo també són importants. I per acabar, fins i tot hi ha aspectes morals a tenir en compte, o les nostres creences religioses, si les tenim.

Una vegada ens hàgim informat bé de cada mètode tenint en compte tots aquests punts i hàgim descartat opcions queda l'últim pas, que per a mi és el més important. És el moment de tancar els ulls, escoltar-nos i ser honestes amb nosaltres mateixes per poder-nos dir què és allò que no volem de cap manera, allò que no podríem suportar. En realitat ja ho sabem, només ens ho hem de saber dir. Per exemple, una dona que sap que es moriria de vergonya si algú la veiés amb un pegat anticonceptiu, no se l'ha de posar. Una dona que sap que prenent-se una pastilla cada dia sentiria que fa al seu cos una cosa que no li vol fer, no se l'ha de prendre. Una altra que sap que amb un anell a dintre la vagina se sentiria terriblement incòmoda perquè tindria sempre por que li caigués, ha de buscar un altre mètode. Una dona que encara es vol protegir però que comença a tenir unes lleugeres ganes de tenir fills no s'ha de posar un DIU, perquè és de llarga durada i sentirà que s'està traint a ella mateixa. I una dona que s'engreixa molt per culpa dels anticonceptius hormonals o que no es troba bé, ha de buscar una altra opció sense cap mena de dubte.

El que és segur és que el mètode que escollim no ens ha de fer patir. Perquè parlem de sexe, de plaer, d'alegria, de coses bones. Si escollim un mètode anticonceptiu que ens és un calvari i anul·la tot això, no val la pena. Llegiu-ho bé: literalment, no val la pena.

Si us heu adonat que esteu fent servir un mètode anticonceptiu que no us va bé, us recomano que el reviseu i la vostra qualitat de vida farà un pas endavant immens. Si no ho veieu clar, demaneu ajuda al ginecòleg o al sexòleg. Val la pena!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Embaràs

Guia per a embarassades

redacció

 | 0

Et donem consells, t'ensenyem a fer massatges, t'expliquem què pots i no pots menjar...

 

Enllaços recomanats: Premis cinema