El sexe és un dels aspectes més importants per a la vida de qualsevol persona, fins al punt que ens acompanya en la major part de la nostra existència. Tot i que en èpoques passades erròniament s'identificava l'activitat sexual com una cosa pròpia de la joventut, avui en dia està ja plenament assumit que el sexe ens acompanya constantment com un reflex del nostre pols vital. Amb tot, la forma com la sexualitat influeix en nosaltres canvia segons el moment de la vida en què ens trobem. D'aquesta manera, quan nosaltres canviem també ho fa la forma en què ens relacionem amb el sexe.

Resulta difícil i arriscat intentar encaixar les etapes de la nostra vida sexual en un patró fix, com si tothom passés per les mateixes circumstàncies. En realitat, el ventall d'experiències que pot viure qualsevol persona és molt variat. Intentarem a continuació exposar les etapes sexuals que solen ser comunes en la majoria de ciutadans en funció de quina sigui la seva edat.

INFÀNCIA

Encara que molts consideren aquest període com asexuat, la veritat és que en aquesta etapa la sexualitat ja juga un paper important. Així, des de petits els nens volen descobrir les diferències físiques entre els sexes. S'explora el propi cos i se sent una gran curiositat per saber com és el dels altres. Ja des de molt petits als nens els agrada mirar (voyeurisme) i mostrar-se en públic (exhibicionisme), s'inicien els primers jocs sexuals, encara que siguin de caràcter tan innocent com jugar a metges i infermeres.

També durant la infància és habitual que en molts nens es desperti un interès que els porti a fer activitats auto exploratòries i actes estimulatoris. És freqüent que es toquin els genitals per curiositat i perquè, en fer-ho, experimenten plaer. A mesura que es van fent grans, aquestes conductes sexuals es fan menys espontànies i passen més desapercebudes per als més grans, encara que això no implica que no hi siguin presents. Això és així perquè en aquesta fase apareixen les primeres prohibicions relatives a allò corporal, de manera que la sexualitat es viu de forma menys evident.

ADOLESCÈNCIA

En aquesta etapa les hormones provoquen un autèntic despertar sexual. Tot el relacionat amb el sexe cobra una gran importància, fins al punt que arriba a centrar la major part dels pensaments i de les converses amb els amics. És en l'adolescència quan la libido es dispara, tot i que cada jove viu aquest procés d'una manera diferent i al seu ritme. Les diferències també són evidents en funció de si són nois o noies.

En una primera fase, la masturbació es converteix en la principal activitat sexual dels adolescents, cosa que els serveix per conèixer millor el seu propi cos i per alliberar tensions. Posteriorment, mentre alguns d'aquests adolescents s'ho prenen amb calma i s'aturen en les etapes prèvies al coit, altres se salten molts dels passos previs i descobreixen directament les relacions sexuals.

En aquesta etapa són molts els que experimenten una autèntica obsessió per perdre la virginitat. Per a ells/elles, tenir relacions sexuals equival a treure's un pes de sobre. Això pot provocar que s'arribi al coit sense que aquesta circumstància sigui un acte lliure, madur i responsable. Una altra característica del sexe en aquesta etapa és que els joves no tenen el suficient grau de maduresa per valorar les conseqüències dels seus actes, tant per exemple des del punt de vista d'embarassos no desitjats o malalties de transmissió sexual com a l'impacte emocional de les seves accions . En aquesta etapa, el descobriment del sexe pot ser una enorme font de plaer i satisfacció, però també de conflictes.

JOVENTUT

Entrem en la fase de plenitud sexual, una etapa en què per a molts el sexe es viu o s'intenta viure de manera desenfrenada. De vegades, fins i tot de manera inconscient. El desig és alt i s'intenta satisfer de forma impulsiva i immediata, sobretot en el cas dels nois. Importa sobretot l'aspecte quantitatiu, mentre que el qualitatiu queda relegat a un segon pla. En aquest període, el més important és fer l'amor totes les vegades que sigui possible, sobretot perquè a aquesta edat són molts els que creuen de forma equivocada que quan arribin als 60 anys deixaran de tenir sexe.

Abans o després, però, el procés de maduració fa que l'interès dels joves vagi canviant. Per això, és habitual que en algun moment es comencin a interessar més pels aspectes emocionals i afectius d'una relació. Llavors, l'aconseguir parella es converteix en l'objectiu primordial.

A l'inici d'aquesta etapa el desconeixement i la inexperiència encara dominen les relacions sexuals, en ocasions perquè els joves encara senten pudor en dir a la seva parella el que realment desitgen. D'altra banda, cal assenyalar que en aquesta etapa la masturbació continua estant molt present.

EDAT ADULTA

L'entrada en aquesta fase és diferent en funció de cada persona. En alguns casos, l'arribada del primer fill és la que marca el pas a aquest nou període, en el qual la sexualitat passa a viure d'una forma totalment diferent. Les passions desenfrenades juvenils queden enrere i la sexualitat es viu de forma més profunda i intensa, deixant enrere pudors, vergonyes o tabús d'èpoques passades.

Cal assenyalar, però, que també en aquesta etapa sorgeixen pors i ansietats, fruit del progressiu declivi físic propi de l'edat. Una cosa que es pot traduir, per exemple, en els temuts 'gatillazos' en el cas dels homes. I és que per a ells, aquesta pot ser una fase una mica confusa, sobretot perquè des del punt de vista biològic algunes capacitats sexuals es veuen una mica minvades. Els especialistes apunten, en canvi, que les dones experimenten en aquesta etapa el major pic de desig sexual. Després d'anys d'experiència han après a gaudir, coneixen perfectament el seu cos, saben què els agrada i què no, cosa que afavoreix la seva curiositat per la sexualitat.

MADURESA

En aquesta etapa se sol donar una disminució de la freqüència de les relacions sexuals. Això passa no perquè desaparegui l'interès pel sexe o disminueixi el desig, sinó més aviat pel tedi, la rutina i l'acomodament després d'anys amb la mateixa parella. De fet, entre els 45 i els 55 anys és quan es registren més casos d'infidelitat, segons apunten diversos estudis. D'altra banda, aquests solen ser anys dedicats a la criança dels fills i, per tant, períodes de cansament, escàs temps lliure i certa mandra sexual.

A més, en el cas dels homes el progressiu declivi físic pot suposar un increment de les pors i inseguretats. En elles, l'arribada de la menopausa no es relaciona amb una pèrdua de la gana sexual, tot i que cada dona viu aquesta etapa d'una forma diferent. Així, deixar de ser fèrtil es pot viure de moltes maneres diferents. Per a algunes significa un alliberament i la possibilitat de gaudir del sexe sense la por a quedar-se embarassada; per a altres, en canvi, pot ser un amarg recordatori del pas inexorable del temps. A més, els canvis físics que provoca l'arribada de la menopausa (més quilos, retenció de líquids) poden fer disminuir l'autoestima.

En aquesta etapa, els grans enemics del sexe poden ser també l'arribada d'algunes malalties com la diabetis, hipertensió, obesitat, colesterol... que poden causar un descens de la libido i del rendiment físic. També el consum de determinats medicaments poden tenir aquests mateixos efectes no desitjats. Malgrat això, l'experiència acumulada durant els anys provoca un major coneixement del propi cos, del què dóna plaer i del que es desitja. D'altra banda, en desvincular el sexe de la reproducció, la sexualitat es pot viure de forma més lliure. Una cosa que també pot ajudar és l'abandonament de la llar per part dels fills, circumstància que retorna de nou per complet el protagonisme a la parella.

TERCERA EDAT

El sexe no s'acaba als 60 o als 70 anys, malgrat que per alguns tabús i prejudicis socials moltes persones -especialment els més joves- segueixin considerant-ho així encara avui dia. Al contrari, arribada aquesta edat l'interès sexual es manté igual que en altres etapes de la nostra vida, encara que en la majoria de persones es manifesti de forma diferent. Múltiples investigacions i estudis han posat de manifest els beneficis que la pràctica sexual aporta a la salut de les persones de la tercera edat.

En aquesta etapa el sexe es pot viure amb la mateixa intensitat que en la joventut, encara que és cert que tenint en compte aspectes com el propi envelliment i la pèrdua de facultats físiques, és probable que en aquesta edat la sexualitat s'encamini cap a un tipus de relacions més afectives amb les emocions, l'afecte, les carícies, els petons, la companyia ...

A més de les limitacions físiques, en aquesta etapa de la vida sorgeixen altres inconvenients com la falta de parella, la dificultat per trobar privacitat, la presència de malalties i presa de medicaments que disminueixen les facultats sexuals. En qualsevol cas, en aquesta etapa, si es gaudeix de bona salut, la sexualitat es pot viure de forma igual de plena que en les etapes anteriors.