La xifra anual de morts lligades al consum de tabac en el món s'incrementarà dels sis milions actuals a vuit milions de persones el 2030, i el 80% d'aquests morts es produiran en els països de baixos i mitjans ingressos, segons un estudi presentat . El text, titulat "L'economia, el tabac i del control del tabac", ha estat elaborat per l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units i l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

La primera conclusió de l'estudi és que els països més afectats pel consum de tabac són els de baixos i mitjans ingressos, que seran els que pagaran un preu més alt per fer front a les enormes conseqüències econòmiques que es deriven de l'addicció.

El 80% dels fumadors de tot el món viuen en aquests països i per això s'estima que el 80% de les víctimes mortals derivades d'aquest consum es produiran en aquestes nacions. Si bé a nivell global la prevalença del consum està caient, atès que la població mundial està creixent, l'estudi estima que "hi ha una gran possibilitat" que l'objectiu establert per l'OMS que hi hagi una reducció del 30% del consum de tabac el 2025 "no s'aconseguirà".

Un altre aspecte que assenyala el text són les conseqüències del consum passiu, tant per a les víctimes del mateix com per als sistemes públics de salut, en molts casos encarregats d'assumir el cost final dels tractaments. Davant aquesta realitat, l'informe advoca perquè els governs actuïn de manera decidida i intervinguin per evitar el més que puguin el consum de tabac ja que el cost posterior que tindran és enorme.

L'informe insta els executius a que inverteixin més en campanyes d'informació i prevenció, ja que queda clar que hi ha moltes persones, i en especial els joves -als quals el producte atreu especialment- que no són conscients dels seus nefastes conseqüències. "Hi ha polítiques públiques i intervencions programàtiques efectives per reduir la demanda de productes de tabac i la mort, malaltia i costos econòmics que resulten del seu consum, però aquestes intervencions estan inutilitzades". De fet, l'estudi posa en evidència que "la vasta majoria de la població mundial encara no està adequadament coberta per aquestes intervencions". I cita, entre les més efectives, però no prou usades: alts nivells d'impostos al tabac, polítiques d'espais lliures de fum, prohibició del màrqueting del tabac i campanyes d'informació, entre d'altres.

L'estudi assenyala que tots aquests programes tenen un elevat "cost-efecte" atès que el rendiment de la implementació és molt més gran del que costa aplicar-los. El problema, segons els autors del text, és que pocs governs reverteixen els impostos recaptats a través de la taxació als productes de tabac a aplicar altres intervencions de prevenció del consum.

L'OMS estima que en els anys 2013-2014, els impostos globals al tabac van generar 269.000 milions de dòlars d'ingressos per als governs, però aquests només van invertir 1.000 milions en el control del tabaquisme.

El text destaca, a més, que el control del tabac redueix les disparitats de salut entre rics i pobres, atès que són els primers els més afectats pel consum i per tant per la despesa. "El consum de tabac contribueix a la pobresa, atès que les malalties causades pel tabac porten a més despesa en salut i als ingressos reduïts".

Així mateix, l'estudi recorda que s'ha comprovat que els augments de preu tenen un impacte directe en la reducció del consum entre els pobres. Finalment, l'informe deixa clar que el control del tabac no perjudica les economies, atès que el nombre d'ocupacions de la indústria tabaquera s'ha reduït en els últims anys a causa d'innovacions tecnològiques, a la globalització ia les privatitzacions, i no a la lluita contra l'addicció.