És ben conegut que caminar és bo pel cos, però no només se'n beneficien el cor i els músculs, sinó també el cervell, com revela un estudi presentat aquest dilluns a la reunió anual de la Societat Fitopatológica Americana en Biologia Experimental 2017, que se celebra a Chicago.

Investigadors de la 'New Mexico Highlands University' (NMHU), a Las Vegas (Estats Units), van trobar que l'impacte del peu durant el caminar envia ones de pressió a través de les artèries que modifiquen significativament i poden augmentar el subministrament de sang al cervell.

Fins fa poc, es pensava que el subministrament de sang al cervell (flux sanguini cerebral o CBF, per les sigles en anglès) era involuntàriament regulat pel cos i resultava relativament poc afectat pels canvis en la pressió sanguínia causats per l'exercici o l'esforç.

L'equip d'investigació de NMHU i altres van trobar prèviament que l'impacte del peu quan es corre (4-5 forces G) causava impactes significatius relacionats amb el retrocés (flux cap enrere) de les ones a través de les artèries que es sincronitzen amb la freqüència cardíaca i velocitat per regular dinàmicament la circulació de la sang al cervell.

En el present estudi, l'equip d'investigació va utilitzar un ultrasò no invasiu per mesurar la velocitat de les ones de la sang de l'artèria caròtida interna i els diàmetres arterials per calcular el CBF hemisfèric a banda i banda del cervell de 12 adults joves sans durant el repòs, alçats i caminant (a una velocitat d'1 metre/segon).

Els investigadors van trobar que, encara que hi ha un impacte més lleuger del peu associat amb caminar en comparació amb córrer, caminar encara produeix ones de pressió més grans en el cos que eleven perceptiblement el flux de sang al cervell. Si bé els efectes de caminar sobre CBF van ser menys dramàtics que els generats per córrer, van ser més grans que els efectes vistos durant el ciclisme, que no implica cap impacte del peu.

"Noves dades ara suggereixen fortament que el flux sanguini del cervell és molt dinàmic i depèn directament de les pressions aòrtiques cícliques que interactuen amb els polsos de pressió que sorgeixen dels impactes al peu", van escriure els investigadors. "Hi ha efectes hemodinàmics continus en el flux sanguini del cervell humà per pedalar, caminar i córrer. Especulativament, aquestes activitats poden optimitzar la perfusió cerebral, la funció i el sentit general de benestar durant l'exercici", afegeix.

"El que és sorprenent és que ens portés tant de temps mesurar finalment aquests efectes hidràulics obvis en el flux sanguini cerebral", explica el primer autor Ernest Greene. "Hi ha un ritme optimitzat entre el flux sanguini del cervell i caminar. Les taxes dels passos i els seus impactes del peu estan dins del rang de les nostres freqüències cardíaques normals (al voltant de 120 / minut) quan estem avançant amb rapidesa", afegeix aquest investigador de la NMHU.