Per a moltes persones la seva presència en l'organisme passarà desapercebuda durant tota la vida però per a aquells que acabin sentint la seva existència el pas pel quiròfan serà amb tota probabilitat urgent. En les últimes dècades la incidència d'apendicitis aguda ha descendit però què sabem realment d'aquest trastorn?
Segons explica a Infosalus el doctor Manuel Díez, del Servei de Cirurgia de l'Hospital Príncep d'Astúries de la Comunitat de Madrid, l'apèndix és una petita estructura tubular d'uns 5 o 6 centímetres de longitud situada al principi de l'intestí gruixut, en la part que denominem cec.
"Tant estructural com funcionalment forma part del còlon, així que podria participar en el procés d'absorció-digestió d'aliments, però la seva funció específica es desconeix. El que sí que se sap és que la seva absència no comporta cap tipus de defecte funcional", aclareix Díez.
La prevalença d'apendicitis aguda en la població espanyola és de 20 casos per 100.000 habitants i any. Pot presentar-se en qualsevol edat, encara que és més freqüent en joves d'entre 18 i 25 anys i infreqüent en nens. En dècades recents s'ha observat una progressiva i constant reducció de la seva incidència, així, cada vegada són menys els casos diagnosticats i tractats.
"Aquesta menor incidència podria deure's als canvis que hi ha hagut en els hàbits de la dieta en la societat occidental. S'ha observat una relació entre l'epidemiologia de l'apendicitis aguda, la diverticulitis de còlon i el càncer colorrectal. Ha augmentat radicalment la incidència de càncer i diverticulitis i es redueix progressivament l'aparició d'apendicitis", assenyala el cirurgià de l'Hospital Príncep d'Astúries.
Origen incert i ràpida evolució
Díez explica a Infosalus que l'apendicitis sempre és aguda, d'escasses hores d'evolució i els seus símptomes, encara que graduals, són de curta i intensa evolució. No existeix l'apendicitis crònica.
El símptoma característic és el conegut dolor en la part dreta i inferior de l'abdomen: agut, de curta durada i d'intensitat progressivament creixent. Els vòmits o nàusees també poden presentar-se, així com la febre en fases avançades. "Si no es tracta adequadament pot progressar cap al desenvolupament de peritonitis o abscés abdominal", apunta el facultatiu.
Encara que es desconeix quina és la causa de l'apendicitis aguda, en molts casos després de l'extirpació de l'apèndix s'observa que aquest estava obstruït per un càlcul o per femta. "Sembla que l'obstrucció de l'apèndix desencadenaria un creixement excessiu dels bacteris i la infecció local", assenyala Díez.
Per al seu diagnòstic la prova més important és una bona exploració física per un metge amb experiència i altres proves radiològiques com l'ecografia o el TAC (tomografia axial computerizada) poden ser una ajuda o complement a una sospita clínica fundada.
El tractament és l'extirpació quirúrgica. En casos seleccionats i quan l'apendicitis està en fases inicials, pogués ser utilitzat un tractament antibiòtic, com a únic tractament, però sempre sota estricte control evolutiu.
La Laparoscòpia, no eximeix de riscos
L'apendicectomia per una petita obertura de l'abdomen és l'arma bàsica i fonamental de l'apendicitis aguda. El cirurgià apunta que "aquesta tècnica ha salvat un ingent nombre de vides des que va ser descrita a principis de segle, el seu cost és molt baix i els resultats són perfectes".
És per això que Díez assenyala que aquest tipus d'intervenció és la referència de comparació amb les diferents tècniques més modernes que es volen introduir més recentment.
En l'última dècada s'ha desenvolupat l'apendicectomaa realitzada a través d'una via laparoscòpica. Aquesta tècnica ofereix l'atractiu de menor dolor, ja que es realitza una menor incisió en la paret abdominal, i una recuperació més ràpida.
En condicions normals es requereixen dos dies d'hospitalització: el dia de l'operació i alta l'endemà. Si l'apendicitis ha evolucionat a abscés o peritonitis, l'estada es pot veure perllongada en 2 o 3 dies.
En tornar a casa, si alguna cosa no va bé els símptomes que han d'alertar-nos són el dolor en l'abdomen, la febre o els problemes amb el trànsit intestinal.
Consells bàsics per a una recuperació adequada, ràpida i sense sobresalts:
1. Reprendre el movimennt el més aviat possible després de la intervenció.
2. Començar a prendre aliments després de la recuperació de l'anestèsia.
3. Controlar el dolor però sense abusar d'analgèsics mòrfics intravenosos.
4. Seguir una bona fisioteràpia respiratòria que eviti la retenció de secrecions respiratòries.
5. Evitar l'ús de tabac, que complica la recuperació respiratòria i la recuperació general.
