El bruxisme és el nom que rep l’hàbit involuntari de fer grinyolar les dents o prémer fortament les mandíbules i que en molts casos es desencadena durant el son. Avui és un terme gairebé de moda, per l’augment de casos en les consultes mèdiques, i té gairebé sempre una explicació: l’ansietat o l’estrès de l’estil de vida modern.

Com explica el psicòleg i investigador de la Universitat de Múrcia Pablo José Olivares, el bruxisme pot aparèixer per dues causes diferents, una de biològica i una altra de psicològica. El primer cas, estudiat per la medicina, es produeix quan les neurones encarregades del control motor es veuen danyades, com passa per exemple en pacients amb Alzheimer. En el segon supòsit participen variables com l’estrès i l’ansietat, per la qual cosa és la psicologia la que s’encarrega del seu estudi i tractament.

Serrar o relliscar les dents d’aquesta manera causa un desgast prematur de les peces, en primer lloc del seu esmalt, i sobrecarrega els teixits que la suporten. Les conseqüències no es manifesten de la mateixa manera en totes les persones que el pateixen, però poden aparèixer com a problemes d’hipersensibilitat als aliments freds o calents, d’alineació de les dents o com forts dolors facials, a la mandíbula o les orelles. Són habitualment signes subjectius que alerten sobre l’arrel del problema.

Els símptomes poden afectar fins i tot la qualitat de vida dels pacients. En casos més greus de bruxisme, les dents poden patir danys importants i cal rehabilitar les peces.

Els metges aconsellen en primer lloc fer servir una fèrula de descàrrega, especialment per prevenir els danys en les dents durant la nit. Es tracta d’un motlle de la pròpia dentadura elaborada en un material de plàstic específic que impedeix la fricció de les peces superiors amb les inferiors. La fèrula no deixa de ser, en tot cas, un tractament pal·liatiu, ja que no ataca l’arrel del problema.

En situacions d’estrès o d’ansietat, el bruxisme apareix com un patró de resposta muscular a un context que l’afectat experimenta com a hostil, una conducta que pot convertir-se en un hàbit fins i tot quan els factors estressants desapareixen, segons explica Olivares. És aquí on el problema pot cobrar una dimensió més greu i ocasionar problemes de salut.

En aquests casos, el tractament s’ha d’enfocar amb un especialista en els problemes psicològics que l’originen. Aquí juguen un paper clau les tècniques antiestrès i de relaxació que pot prescriure un psicòleg. Quan aquests tractaments es combinen amb mètodes que permeten als pacients visualitzar alhora la força que apliquen en els músculs de la seva mandíbula, els resultats milloren sensiblement, com destaca Olivares.

El que sembla clar és que l’estil de vida modern, en un context de competitivitat i estrès, està darrere de l’increment d’aquests casos en les consultes mèdiques.