El camí per prevenir l'ennuegament

A Ibias (Astúries) roman a la retina el cas de la nena d’any i mig d’edat que va morir per un gra de blat de moro el 2013. Desgraciadament, sovint surten publicades notícies per motius similars; encara que de vegades es presenta una alegria, com fa dos mesos pels carrers de San Fernando (Cadis). Una dona es va adonar que la seva filla s’estava ofegant i va començar a aixecar-la i a cridar. Intentava ajudar-la sense saber com. Sort que a pocs metres hi havia un policia fora de servei que es va apropar i li va aplicar a la nena una tècnica de primers auxilis. En menys de 10 segons es va normalitzar la situació.

És evident la importància de saber com identificar una obstrucció parcial o total i, per descomptat, com s’ha d’actuar en aquests casos, ja que la mort per aquesta raó podria evitar de forma senzilla i eficaç. Dit això, cada vegada hi ha més consciència social. Concretament, els metges de l’Hospital Infantil Universitari Niño Jesús de Madrid, Juan Casado i Raquel Jiménez, han confeccionat una Guia práctica de primeros auxilios para padres realment completa, el primer capítol, dels vint existents (parada cardiorespiratòria, febre, erupció... ), està enfocat a l’ennuegament.

Al final, la informació que cal dominar per saber reaccionar a temps és mínima i els resultats poden ser enormes. Cert és que els factors de risc, en els més petits, augmenten per no ser autònoms. Per aquest motiu pren vital importància vigilar les joguines dins de la llar i cuidar fins al mínim detall en els àpats. I és que educar per alimentar-se bé no és intranscendent. Mónica Moll, nutricionista de l’Institut de Salut Integrativa i Conscient de Barcelona, ??aporta la seva visió: «És difícil que ens ennueguem si mengem de manera conscient, tret que tinguem una patologia. Estar tranquils, asseguts a taula, és una bona arrencada. Clau: menjar a poc a poc i mastegar bé. S’aconsella fer-ho unes 25 masticacions a cada mos, realitzant mossegades petites, encara que depèn de l’aliment. I el fonamental, assaborir cada mos amb els 5 sentits: vista, olfacte (només de mirar-lo i olorar-lo, es comencen a segregar enzims digestius), sabor, textura i escoltant com sona mastegar el que mengem». Igual que el mindfulness s’està obrint pas per aconseguir l’atenció plena, avança el mindfuleating.

Gràcies a la presa de consciència amb el nostre cos i els aliments, milers de persones al món eviten episodis d’asfíxia. És important recordar que, mantenint la calma, s’ha de trucar a una ambulància en percebre una asfíxia total. Afortunadament, en la majoria dels casos actuar segons el protocol garanteix l’èxit.

Què fer

SI LA VÍCTIMA ÉS UN ADULT:

Situï’s darrere seu.

Fixi un puny per sobre del melic de la víctima i sota les costelles, amb el polze contra l’adbomen.

Cobreixi el puny amb l’altra mà i pressioni cap a dins i cap amunt de l’abdomen amb força per enlairar els seus peus de terra.

SI LA VÍCTIMA ES UN NADÓ:

Si és un lactant, col·loqui’l sobre el braç cap per avall, usant la cuixa de suport.

Sostingui el seu pit amb la mà i la mandíbula amb els dits. Després, mantingui el cap més baix que la resta del cos.

Piqui 5 cops entre els omòplats, amb la part inferior del palmell o al pit amb 2 dits.

SI LA VÍCTIMA ÉS UN NEN:

Agenolli’s al darrere, cobreixi el puny amb l’altra mà, premi cap dins i cap amunt de l’abdomen per aixecar els seus peus.

Si està inconscient, realitzi maniobres de reanimació cardiopulmonar: pressioni ràpid el pit per enfonsar 5 cm amb una freqüència de 120 cops / minut. Truqui al 112.

SI LA VÍCTIMA ESTÁ INCONSCIENT:

Col·loqui’s sobre les cames i situï el palmell de la mà entre les costelles i el melic, posant una mà sobre l’altra i exerceixi pressió amb el pes del seu cos.

Un cop desallotjat l’objecte, respirant la víctima, ha de sol·licitar atenció mèdica.

SI LA VÍCTIMA ESTÁ EN ESTAT:

Si no és possible abraçar-la, exerceixi pressions a la meitat de l’estèrnum per darrere de la víctima.

En el cas que no tingui efecte i no expulsi l’objecte, premi el pit de la dona amb una mà i doni-li cops a l’esquena amb l’altra. Faci-ho amb un ritme constant.

SI VOSTÈ ESTÀ SOL:

Segui i doblegui el cos, de manera que les cames li pressionin l’estómac.

Una altra manera és pressionar el ventre contra el respatller d’una cadira.

També pot agenollar-se, recolzar els punys a terra i deixar-se caure amb força.

Què no fer

BLOQUEIG:

Ens paralitzem en no saber actuar. És clau saber aplicar primers auxilis.

PANTALLA:

Desconnectar de la tecnologia quan s’està menjant.

MONEDES:

Llecs, bales o similars, millor lluny de menors de 4 anys.

AIXECAR-SE:

No trencar cada 5 minuts el moment de l’alimentació.

SALSITXES:

Tallar-les en rodanxes per als petits, ja que són enganxoses i toves.

«TROSSOS»:

Els trossos massa grans poden portar a l’ofegament.

FRUITS SECS:

Cal evitar-los, igual que les crispetes, fins als 4 anys.

FRUITS SECS:

Cal evitar-los, igual que les crispetes, fins als 4 anys.