«En qüestió de drogues, el simple 'No ho facis' no serveix als joves»

Són un dels pitjors aliats de l’ésser humà, i en certs moments de la vida les seves conseqüències poden ser fatídiques. El consum de drogues en etapes primerenques, com l’adolescència, pot derivar en seqüeles per a la salut, sobretot en l’aspecte psicològic. El doctor José Cabrera, metge psiquiatre expert en toxicologia, desgrana els detonants i les conseqüències d’un hàbit que afecta milers de joves.

Com es detecta que un adolescent està consumint?

Cal estar atents, cal parlar amb els adolescents, seure amb ells i compartir les seves coses, acompanyar-los i donar-los un exemple de vida. Quan un adolescent comença a posar-se «estrany», cal pensar que les drogues hi poden estar pel mig.

Com es pot prevenir el consum en joves?

Només hi ha una opció vàlida per a aquest professional que s’ha dedicat a això durant diversos anys: l’exemple dels adults i la formació en valors des de petits. Cada vegada som més els que creiem que el simple «no ho facis» no arriba a la gent jove i molt menys als adolescents, que de per si exigeixen la veritat i estan en contra de les normes per naturalesa.

Els adolescents faran el que ens vegin als adults, el que la societat els ensenyi i el que fa el seu entorn present, així doncs, cal treballar en la família, l’escola, el barri i en els mitjans de comunicació, fonamentalment.

Quins problemes de salut pot comportar el consum de drogues en l’adolescència?

Un adolescent és una persona encara immadura en el seu desenvolupament psicobiològic; és molt més vulnerable a tot tipus d’estímuls negatius i les drogues d’abús ho són en elevada intensitat. Els efectes generals poden ser físics o psíquics.

Entre els primers poden desenvolupar problemes cardiocirculatoris, metabòlics o fins i tot d’índole tòxic i pot afectar diversos òrgans, segons el tipus de substància i la quantitat. Així fins a produir fallades cardíaques o hemorràgies que han portat a la mort, com bé és sabut.

I entre els psíquics, els més coneguts són les psicosis tòxiques, que en ocasions han generat fins i tot suïcidis, o el despertar d’alguna anomalia psíquica que estava latent com l’esquizofrènia.

Quin altre tipus de problema pot comportar aquest consum?

A part dels problemes físics i psíquics ja citats, ressalta el trencament de la seva línia vital per desmotivació, abandonament dels amics habituals, fracàs en els estudis, anomalies en les seves relacions familiars i de veïnat i, ja més lluny, «problemes de criminalitat».

És el consum de drogues una malaltia mental?

No hi ha dubte que la dependència a substàncies d’abús està etiquetada per l’OMS com un trastorn de la mateixa manera que la resta de les malalties psíquiques, i que ha de ser tractat des de la perspectiva biopsicosocial. Perquè el consum es defineixi hi ha d’haver dependència, regularitat i danys en tal consum. La presa esporàdica de drogues no entraria en aquest concepte.

Què és la comorbiditat?

Anomenem comorbiditat o patologia dual a la coexistència d’una drogodependència i un trastorn mental definit, si és possible aquesta redundància, ja que la pròpia dependència és per mèrits propis i segons l’OMS un trastorn del comportament a causa del consum de substàncies psicòtropes.

Tot i que ja fa més de 20 anys que es parla de patologia dual com la coexistència d’una addicció i un trastorn mental (Stowell 1992) i, a Espanya ja el 2000 el Dr Cases encunya el terme patologia dual, encara avui, el 2017, no hi ha acord ple en l’abordatge d’aquesta realitat clínica, i tot i que hi ha un ampli fòrum científic des de la Societat Espanyola de Patologia Dual, l’Administració pública no acaba d’entendre o «comprometre’s» amb aquesta situació que genera una mena d’«espai en blanc» en què ni uns ni altres escometen l’abordatge. «Avui la comorbiditat és una assignatura pendent en el tractament de les persones amb drogodependència».