Investigadors de la Universitat de Barcelona (UB) han liderat una investigació que ha identificat els mecanismes neuronals que consoliden o promouen l'oblit dels records durant el son. La investigació, que publica la revista The Journal of Neuroscience, ha descobert que el cervell reactiva durant el son xarxes de records que estan relacionats entre ells, en lloc de records aïllats i ha demostrat que en aquest procés de reactivació, el cervell també promou l'oblit de la informació menys rellevant i menys assentada a la xarxa de records.
En el treball hi han participat Javiera Oyarzún, Ruth de Diego Balaguer i Lluís Fuentemilla, tots ells investigadors del Grup de Cognició i Plasticitat Cerebral de la Universitat de Barcelona, de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i de l'Institut de Neurociència de la UB.
També hi han col·laborat Joaquín Morís, de la Universitat d'Oviedo, i David Luque, de la Universitat de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia.
El director de l'estudi, Lluís Fuentemilla, ha explicat que una de les preguntes més rellevants en el camp de la memòria és saber «com seleccionem les experiències que recordarem en el futur» i que s'emmagatzemen durant el període de son.
Per aprofundir en aquest mecanisme de depuració, els investigadors han utilitzat en dos grups de participants una tècnica experimental que permet induir de forma artificial la reactivació de records. Aquesta tècnica associa un estímul sensorial a un record per induir-lo posteriorment de manera artificial durant el son.
Per a l'estudi, els participants havien de memoritzar la localització en una quadrícula de dues tandes de quinze parelles de cartes idèntiques amb dibuixos d'animals, mitjans de transport o instruments musicals, cada una associada a un so.
D'aquesta manera, els investigadors podien induir posteriorment la reactivació del record activant els sons mentre els participants dormien al laboratori.
Quan els participants es despertaven, els investigadors avaluaven el record de la localització de la primera tanda de cartes que no havien estat associades a cap so, però que compartien un element i estaven relacionades amb les reactivades i no reactivades durant el son.
Javiera Oyarzún assenyala que el resultat de l'estudi «demostra per primera vegada que hi ha un mecanisme actiu i selectiu d'oblit de records irrellevants o poc freqüents que ha estat implementat durant el son».
La investigadora considera que mitjançant aquest mecanisme cerebral, el sistema de memòria s'adapta per preservar de manera prioritària aquella informació que pugui ser útil en el futur.
L'estudi també va analitzar l'activitat electrofisiològica cerebral dels participants durant la reactivació dels records, cosa que va permetre detectar diferències entre els registres situats en la franja theta durant el procés de reactivació, i d'oblit en el rang beta.
Segons els investigadors, el fet que el mateix protocol d'estimulació durant el son provoqui una activitat oscil·latòria diferent podria indicar que el cervell implementa dos mecanismes neuronals diferents per al reforç i l'oblit.
«L'activitat en el rang beta significaria la posada en marxa d'un mecanisme neuronal regulador addicional per debilitar els records conflictius i irrellevants i mantenir així la xarxa de records estable i eficient», conclou Oyarzún.
