Segons un estudi de la revista The Economist, el cost anual de l’Alzheimer a l’estat espanyol puja a 24.000 euros, dels quals el sistema públic només n'assumeix el 30%, al voltant de 7.100 euros. La resta de la despesa, el 70%, l’han de cobrir les famílies. Segons el neuròleg Rafael Blesa, director del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el problema és que l'estat encara no disposa d’un Pla integral de l'Alzheimer, a diferència d'altres estats europeus. «Cal un acord d'estat que passi per un pressupost general», afirma.

Blesa s'ha mostrat molt crític amb la «davallada extraordinària» del pressupost destinat a recerca en els darrers anys. Segons el doctor, denota «una manca absoluta de visió política» per part de l'Estat. Per això demana finançament públic, en els pressupostos de l'any vinent, perquè alguns projectes que actualment es financen a través de fundacions puguin millorar el pressupost. N'és un exemple la unitat que estudia el desenvolupament de l'Alzheimer en persones amb síndrome de Down, de l'Hospital de Sant Pau, que impulsa en col·laboració amb el departament de Salut, que rep una subvenció de més de 900.000 euros de l'Obra Social La Caixa. Per a Blesa, aquest tipus d'iniciatives, com també la Fundació Catalana Síndrome de Down o La Marató de TV3, són «dos avantatges» amb què compta Catalunya.

Blesa també ha comentat en quin punt es troba la investigació en l'àmbit de l'Alzheimer. Segons el doctor, la recerca se centra, actualment, en l'ús de biomarcadors per identificar factors de risc que influeixen en el desenvolupament de la malaltia. Els biomarcadors són substàncies que allibera el cos humà i que serveixen com a indicadors per saber si la persona està en risc o no de patir una malaltia.

En el cas de l'Alzheimer, dues proteïnes són utilitzades com a biomarcadors: la β-amiloide, que quan es diposita en excés al cervell actua com a factor de risc per a la degeneració de les neurones, i la TAU, una proteïna intracel·lular que queda lliure quan la cèl·lula es destrueix i permet el traspàs de la malaltia a altres cèl·lules.

Per mesurar aquests biomarcadors es fan servir dues eines: la neuroimatge del cervell i l'anàlisi del líquid cefaloraquidi, a través d'una punció lumbar. L'anàlisi dels biomarcadors permet detectar factors de risc, és a dir, elements que faciliten el desenvolupament de la malaltia, com ara l'obesitat o el tabac.

També permet, segons Blesa, la identificació precoç d'aquesta malaltia que, abans de manifestar els primers símptomes, actua de forma silenciosa durant dues dècades aproximadament. Blesa ha explicat que l'objectiu és desenvolupar fàrmacs que permetin frenar el progrés de la malaltia en la seva fase preclínica i asimptomàtica, abans del deteriorament cognitiu. Actualment només existeixen fàrmacs simptomàtics, és a dir, que alleugereixen els símptomes i milloren la qualitat de vida del malalt però no frenen l'avenç de la malaltia.La idea, segons Blesa, és aplicar el model del colesterol a l'Alzheimer. Així, de la mateixa manera que s'atura l’acumulació de colesterol mitjançant fàrmacs per evitar l'infart de miocardi, es pretén aturar l'acumulació de β-amiloide per evitar el deteriorament cognitiu, és a dir, la demència. En aquest sentit, els darrers anys, des del 2002, s'han realitzat més de 500 assajos clínics sense resultat.