Adaptar el mercat laboral a les necessitats de les persones amb malaltia mental és una de les reivindicacions que van fer el 10 d’octubre, Dia Mundial de la Salut Mental, les associacions de pacients i familiars, que veuen com les baixes laborals propicien la sensació de «marginalitat».
«Factor terapèutic»
El president del Clúster Salut Mental, Pere Bonet, considera que la feina s'ha de tractar com un «factor terapèutic» més. En la mateixa línia es posicionava Marta Poll, directora de Salut Mental Catalunya, que veu la feina com un element «cabdal». Per això aposta per un canvi en l'atenció de les persones per ajudar-les a «recuperar-se» més enllà del tractament mèdic.
Una de les dificultats que pateixen les persones amb algun tipus de trastorn o malaltia mental és la complicada incorporació al mercat laboral. Tot i que el sistema ja planteja centres especials de treball i suport prelaboral perquè aquestes persones es formin, empreses, serveis i institucions que treballen en salut mental, agrupades al Clúster Salut Mental Catalunya, reivindiquen una flexibilització de les jornades laborals per a les persones afectades com una mesura inclusiva que ajudaria el col·lectiu a sortir de la sensació de marginalitat que pateixen.
Afectació: 1 de cada 4 persones
Es calcula que una de cada quatre persones patirà una malaltia mental al llarg de la seva vida, i de fet, una de les dades que preocupen els professionals és l'increment de la incidència d'aquestes malalties entre la població més jove.
Els centres de salut mental infantojuvenil han detectat un increment del 25% dels casos de malalties mentals els últims cinc anys. Per això, Marta Poll també posa el focus en l'entorn escolar, perquè els infants diagnosticats a primària o secundària tinguin els suports adients i no «quedem a mitges».
