Les autoritats sanitàries fa anys que alerten que els microbis són cada vegada més resistents als antibiòtics, un fet que deixa els humans sense protecció en malalties que es podien curar fàcilment. Ja passa, per exemple, en alguns països amb un bacteri que causa la pneumònia i en d'altres amb la gonorrea, però la situació es podria estendre. Per això, i tenint en compte que es calcula que el 50% dels antibiòtics que es dispensen no estan ben administrats, l'Agència de Salut Pública de Catalunya promou bones pràctiques com ara deixar l'automedicació, evitar la prescripció excessiva, seguir el tractament o millorar la higiene en mans i aliments, per lluitar contra aquest augment de les resistències.

Es calcula que cada any, a la Unió Europea, 25.000 persones moren a causa d'infeccions provocades per bacteris resistents, i globalment, se'ls atribueixen 700.000 morts. Si la situació actual segueix igual, el 2050 es produiran anualment 392.000 morts a la Unió Europea, 10 milions a escala mundial, unes xifres molt per sobre de la comparativa amb el càncer, en què actualment moren a l'any 8.500.000 persones.

Per aquest motiu, els organismes sanitaris internacionals fa anys que busquen maneres de conscienciar professionals i pacients de la necessitat de fer un ús racional dels antibiòtics per evitar que es propagui la seva resistència, és a dir la capacitat dels microbis de resistir als antimicrobians. La resistència apareix quan es fa un ús incorrecte de l'antibiòtic, és a dir, no se segueix la dosi indicada pel metge, o no es respecta el calendari; el microbi resistent es pot propagar i crear noves infeccions que difícilment tindran una bona resposta mèdica i, per tant, es limitarà la curació del pacient i el farà propagador d'aquest bacteri resistent.

A aquesta situació, segons els experts, s'hi ha arribat per diferents motius. Des de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, Carme Chacón, subdirectora general de seguretat alimentària i protecció de la salut, és taxativa i considera que s'ha de fer desaparèixer l'automedicació i també insistir que els pacients han de prendre i acabar correctament tot el tractament indicat. També s'aposta per controlar la prescripció mèdica, ja que l'Estat espanyol se situa entre els països on més antibiòtics es recepten, i per tant utilitzar-los únicament contra infeccions d'origen bacterià, per la qual cosa s'haurien d'utilitzar totes les eines possibles per poder diagnosticar amb precisió i discernir entre les infeccions víriques i les bacterianes.

Chacón també posa molt èmfasi en la millora dels hàbits d'higiene, ja que el problema de les resistències és que transmetem bacteris resistents. «No som nosaltres els que ens fem resistents», sinó que ho són els bacteris, i per tant cal evitar que «ens passem» microorganismes. També cal, segons Chacón, ser curosos amb la manipulació dels aliments, amb el rentat de mans i amb el contagi a través de la tos o els esternuts.