D'un temps ençà, els esdeveniments que estan succeint a la nostra societat fan que ens adonem de la fragilitat i, massa vegades, de la precarietat en què sol bellugar-se la condició humana, alhora que de mica en mica anem sent conscients de la pròpia capacitat que tenim per sobreposar-nos a aquestes circumstàncies.

Ens deixem portar i restem absorts per una gran quantitat d'informació que ens bombardeja per totes bandes, cosa que acaba afectant el nostre pensament, raciocini i esdevenidor diari.

La salut és «el benestar físic, psíquic, mental i social, i no només l'absència de dany o malaltia» (OMS 1946), i els riscos psicosocials «vénen derivats de les interaccions entre les característiques organitzatives del treball i les capacitats, necessitats i expectatives dels treballadors» (OIT).

Tenint en compte ambdues definicions, podem desprendre'n la precarietat dels riscos psicosocials i de la salut en què es troba gran part de la nostra societat, especialment en les darreres setmanes. Si bé individualment no tenim el poder d'incidir directament en els desequilibris sociopolítics en què estem immersos com a país, sí que totes aquestes incerteses i tensions irrompen de ple en els propis factors subjectius, tant de les persones com de les organitzacions, de tal manera que acaben afectant l'estat d'ànim, la salut i el rendiment, en tots els àmbits.

La sobrecàrrega mental que comporten aquest seguit d'esdeveniments socials fa que les persones reduïm el nivell d'atenció, concentració i organització que requereixen les tasques del nostre dia a dia, i així es provoqui un increment de la complexitat i del temps de resposta en la realització de les mateixes tasques. Tots aquests condicionaments socials extraordinaris actuen com a factors negatius que perjudiquen seriosament l'activitat cognitiva i l'estat emocional de les persones.

Mesures preventives

Un resum molt generalitzat de les mesures preventives que podríem aplicar, per aconseguir el necessari equilibri entre les pròpies capacitats i l'activitat mental que exigeix qualsevol de les tasques diàries que hem de dur a terme podrien ser:

Millorar de manera significativa com gestionem els factors extrínsecs per evitar-ne l'afectació subjectiva.

Promoure pauses, descansos o canvis de tasca que ens permetin modificar la càrrega mental que estem duent a terme en aquell moment.

Mantenir i ampliar les relacions interpersonals, especialment en l'esfera lúdica.

Cercar motivacions que ens ajudin a evitar la monotonia i les tasques repetitives.

Rebaixar les pròpies exigències i adaptar-les a la realitat del moment.

Modificar els continguts habituals de les tasques, i promoure que el seu sentit agafi noves dimensions.

Donar/rebre instruccions clares i concises, evitant en el màxim possible les ambigüitats.

Cercar el suport i les complicitats socials

Per bé que els sentiments que ens envaeixen en moments com aquests (angoixes, temors, pors, també terror i fins i tot odi) són com ser dalt d'una muntanya russa i recorre'n el circuit a gran velocitat, el cert és que les persones disposem d'uns mecanismes d'autoprotecció innats i d'altres que anem adquirint en el dia a dia, que podem posar en marxa des de la infància, mitjançant els llaços afectius i l'expressió emocional pròpia, que ens ajuden a amortir el xoc de les experiències traumàtiques viscudes al llarg de tota la vida.

Un d'aquests mecanismes, que podem anar desenvolupant durant tota la vida, seria la resiliència, que és aquella capacitat que tenim les persones i organitzacions per superar les adversitats i seguir projectant-nos positivament en al futur, tot i els esdeveniments desestabilitzadors, les difícils condicions de vida i els traumes que ens ha tocat viure.

La majoria de les persones no som conscients de com ens afecta el que passa, sinó allò que nosaltres mateixos ens creiem o ens diem respecte del que passa. Aquestes creences irracionals només són pensaments negatius falsos i generadors de malestar. Les persones resilients apliquen el sentit comú a les seves vides, adapten i reestructuren els propis recursos d'acord amb les circumstàncies i necessitats del moment, amb humor i optimisme.

Si no creiem ni confiem en les pròpies capacitats ens serà del tot impossible avançar en les nostres vides. Hem d'aclarir els nostres valors i ser capaços de visualitzar els nostres objectius. Això ens permetrà afrontar les adversitats amb humor i actitud positiva, mantenir la necessària flexibilitat davant dels canvis, alhora que ser suficientment tossuts com per no perdre de vista els objectius.

Fer allò que toca, encara que no ens vingui de gust, és la manera més directa de fer fora les excuses i justificacions de les nostres vides, alhora que acceptar i afrontar la responsabilitat de les nostres accions i omissions. I en això, el que més ens pot ajudar és la nostra actitud davant la vida. Cap de nosaltres escollim les cartes (circumstàncies i esdeveniments) que ens arriben en aquesta gran partida que és la vida, però sí que podem decidir com les juguem. Tot dependrà de l'actitud que hi posem. I aquesta decisió només la podem prendre nosaltres.

Alhora d'avançar cap als nostres objectius podem fracassar, ja que no ens podem exigir tenir èxit en tot allò que fem; però l'actitud i el compromís que hi posem ens aproparan als perdedors, que només es queixen i busquen excuses, o als guanyadors, que assumeixen els errors i n'aprenen per no tornar a fer el mateix altra vegada. Per més que lluitem, ningú ens pot garantir l'èxit; però el que sí que és segur és que lamentar-se i no lluitar és garantia de fracàs.