Els trastorns del moviment són una patologia freqüent, que poden ser la manifestació clínica de malalties neurològiques.

Alguns d'aquests trastorns són, per exemple, els tics (moviments ràpids, sobtats, breus, repetitius i sense cap objectiu; semiinvoluntaris) o els tremolors (alteració involuntària del moviment molt freqüent. Moviment rítmic, involuntari i oscil·latori d'una o més parts del cos).

Tipus i causes de tremolors

Tremolor fisiològic: no hi ha malaltia neurològica i pot estar causada per cafeïna, nicotina, hipertiroïdisme, hipoglucèmia, medicaments, cansament, etc. Es tracta amb betablocadors no selectius (propranolol, timolol).

Parkinson: sol començar com un tremolor de repòs en un braç, que empitjora amb els moviments i disminueix amb els moviments voluntaris.

Tremolor cerebel·lós: en aquest cas, el tremolor és causat per traumatismes, alcoholisme, tumors o infarts cerebrals.

Iatrogènic induït per tòxics: tremolor fisiològic que augmenta després de prendre broncodilatadors, antidepressius o quan hi ha deprivació benzodiazepínica.

Tremolor essencial: és la causa més comuna, que s'inicia amb el moviment i no es dóna en repòs. És un trastorn del moviment que normalment afecta les mans, però també pot afectar el cap, la veu i les cames. El tremolor essencial no és una malaltia que posi en perill la vida de la persona, però sí que pot alterar-la. S'observa aproximadament al 10% de persones majors de 60 anys.

La causa del tremolor essencial es desconeix. Hi ha indicis per pensar que existeix algun trastorn genètic; es parla de la hiperfunció del nucli vermell del tronc cerebral, que comporta una gran producció d'adrenalina. També el traumatisme cranioencefàlic, quan afecta a les connexions entre el cerebel (una part del cervell) i els nuclis pàl·lids, causa tremolors incapacitants. Així mateix, les plaques escleròtiques a la tija cerebral dels pacients amb esclerosi múltiple poden causar tremolors a les extremitats.

A qui afecten?

L'afectació depèn del tipus de tremolor. En el cas del tremolor essencial sol donar-se a partir dels 50 o 60 anys en amunt. Sí que poden aparèixer a qualsevol edat els tremolors que acompanyen malalties degeneratives.

Però també cal dir que no tots els tremolors clínics formen part de la malaltia de Parkinson. També poden donar-se en pacients amb problemes de tiroides. Així mateix, els pacients amb esclerosi múltiple en tenen freqüentment.

Evolució del pacient i tractament

El tremolor essencial no sol agreujar-se amb el pas dels anys, és a dir, la malaltia és estàtica en el temps i el grau d'incapacitat no depen de l'envelliment.

El mateix passa amb els tremolors de causa traumàtica. En l'esclerosi múltiple la gravetat dependrà d'on se situïn les plaques escleròtiques. El tremolor en el Parkinson acostuma a atenuar-se amb el pas dels anys per donar pas a complicacions més serioses, així com més rigidesa i lentitud.

Els tremolors són una malaltia neurològica que tracta el centre Barcelona-Parkinson, on hi ha un equip mèdic especialitzat i dedicat al tractament integral tant del Parkinson com d'altres malaties classificades de moviments anormals (distonies, tics, tremolors clínics, etc.).

Algunes d'aquestes malalties són també neurodegeneratives, i des de Barcelona-Parkinson el repte és «ajudar a millorar la qualitat de vida i dels pacients amb malalties de difícil solució amb procediments mèdics i quirúrgics».

Barcelona-Parkinson és un centre mèdic format per un equip de neuròlegs, neurocirurgians, fisioterapeutes i logopedes amb una àmplia experiencia profesional.

Per a més informaciós, es pot consultar la pàgina web www.barcelonaparkinson.com