Les dones fumen menys que els homes, tenen un consum de risc d'alcohol inferior i s'alimenten de manera més saludable, seguint la dieta mediterrània, però en canvi, tenen una percepció més dolenta de la seva salut i presenten una prevalença més alta de problemes crònics i discapacitats. És una de les conclusions de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA).
L'ESCA conclou que només fumen el 18,5% de les dones, enfront del 29,7% dels homes, que el 5,4% dels homes fa un consum de risc d'alcohol, una xifra de l'1,5% en el cas de les dones i que la dieta mediterrània és la que fan el 65,3% de les dones, per davant del 56,6% dels homes. Per tant, es conclou que les dones, en general, tenen estils de vida més saludables, però en canvi, els resultats en salut no confirmen aquesta tendència. També, en general, tenen una pitjor percepció de la seva salut les dones que els homes, i el gènere femení també té lleugerament més problemes crònics que no pas el masculí, una tendència que també es dona a les discapacitats.
Amb aquestes dades sobre la taula, Salut considera possible la hipòtesi que les dones «tenen una dificultat més gran d'accés» al sistema sanitari, perquè les càrregues familiars i laborals són més grans i, per norma, es deixen per l'últim. Així ho ha exposat Cristina Nadal, que considera que sovint la dona «és l'última a anar al metge» i això pot endarrerir, per exemple, el diagnòstic d'alguna patologia, i demostra la importància que tenen els factors psicosocials en salut.
Per això, la consellera de Salut, Alba Vergés, considera que és important tenir aquesta informació i poder tirar endavant polítiques que permetin revertir aquesta tendència i superar «la paradoxa». Nadal creu que aquestes dades donen visibilitat a una problemàtica que no s'havia detectat encara i aposta per posar en marxa programes, per exemple, de recordatori a les persones o grups que potser tenen més dificultats de complir amb les cites mèdiques.
Les diferències de salut entre homes i dones també són força evidents en l'àmbit de la salut mental, ja que la depressió major o greu afecta el 8,8% de les dones i el 3.6% dels homes, una gradient, la de gènere, que augmenta amb l'edat i que també va condicionada al nivell d'estudis i socioeconòmic.
Els adults es cuiden més
Malgrat això, l'evolució de les dades de l'ESCA posen de manifest que la població adulta millora els seus hàbits. La davallada del consum de tabac a mínims històrics i la disminució general del consum de risc d'alcohol, del 4,7% al 3,4% des de 2011 en són una mostra, així com també el creixement de la població que fa activitat física saludable, que ha passat del 71,6% al 80,7%. En canvi, el consum de fruita i verdura, que també ha crescut, ho ha fet de manera més discreta i només reconeixen menjar les 5 racions recomanades el 13,5% dels majors de 15 anys.
Els nens mengen pitjor
L'ESCA també alerta que la població infantil no està revertint al mateix ritme que l'adulta els mals hàbits alimentaris i de salut. Així, entre les dues darreres enquestes, ha crescut el percentatge d'infants d'entre 6 i 12 anys que tenen excés de pes, que consumeixen productes hipercalòrics cada dia i que fan oci sedentari, en detriment de l'oci actiu. Es calcula que 1 de cada 3 infants tenen excés de pes, un problema que afecta més els nens que les nenes de manera global. El sobrepès es dona de manera equilibrada entre els dos gèneres, però en canvi, l'obesitat afecta pràcticament el doble de nens que de nenes, situant-se en xifres del 14,6% de nens i el 8% de nenes.
Joan Guix, secretari de Salut Pública, creu que aquests resultats són estables els darrers temps i creu que la crisi econòmica podria haver influït a perpetuar-se. Tot i això, defensa noves mesures per revertir la situació i aposta per mesures que «premiïn» els hàbits saludables i no pas els insalubres, com va ser, per exemple, l'impost a les begudes ensucrades. En aquest sentit, l'ESCA destapa que 1 de cada 10 nens fa un consum diari de begudes ensucrades, un consum que té molt a veure amb el nivell socioeconòmic de la família, ja que només es dona en el 5% dels fills de pares i professionals universitaris i en canvi en l'11,5% dels treballadors manuals.
Aquestes diferències de nivell socioeconòmic també es fan evidents en les hores de son dels menors de 15 anys. Només el 75% dels nens i el 77,6% de nenes compleixen la recomanació de les 9 hores i mitja diàries, però el percentatge és superior al 80% en el cas dels fills d'universitaris i directius i persones amb estudis, i d'un 74 i 72% en el cas de les famílies de renda i nivell d'estudis més baix. En aquest sentit, Vergés ha insistit en la necessitat de seguir treballant amb una racionalització dels horaris per poder garantir aquests hàbits saludables de l'alimentació i el descans de forma transversal amb altres departaments com és el d'Ensenyament.
