En la pràctica clínica, molts professionals havien detectat que era freqüent que una persona diagnosticada amb TDAH també tingui altres problemes com la migranya, o que una persona diagnosticada amb esquizofrènia tingui també trets del Trastorn de l'Espectre Autista.

Un estudi publicat a la revista Science corrobora aquesta relació entre determinats trastorns neurològics i psiquiàtrics sobre la base d'una genètica comuna que predisposa la persona a desenvolupar-los. L'estudi, el més gran fet fins ara en aquest àmbit i que ha tingut la participació d'investigadors de l'Hospital Vall d'Hebron, obre la porta a una nova redefinició d'aquests trastorns i a un tractament més individualitzat, alhora que permetrà desestigmatitzar les persones que en tenen.

Segons el cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Vall d'Hebron, Josep Antoni Ramos-Quiroga, la descoberta és molt important perquè posa de manifest «l'alta concordança genètica» entre alguns trastorns que, fins ara, només s'havien pogut associar, clínicament, en comprovar els professionals que les persones diagnosticades de TDAH, per exemple, tenien sovint migranyes.

Els resultats de l'estudi Brainstorn Consortium, de ciència col·laborativa amb una participació molt gran i, per tant, amb un risc d'error molt baix, permeten detectar «factors de risc genètic» que poden ser la base de trastorns mentals o neurològics i alhora estar associats a altres problemes com ara un rendiment acadèmic inferior, la predisposició a ser obès o bé el risc de consum de tabac. Per al doctor Ramos-Quiroga, l'estudi permet entendre millor les bases genètiques comunes de tots aquests trastorns.

Ramos-Quiroga també destaca que l'estudi obre noves portes a fer una nova i millor redefinició de diagnòstic de trastorns psiquiàtrics, perquè els factors genètics permetran fer uns abordatges «més individualitzats» i per tant intervenir de manera precoç i preventiva. Posa d'exemple les intervencions en nadons molt prematurs que han millorat el pronòstic i les conseqüències anys després.

Entre els avantatges que impliquen aquesta descoberta, Ramos-Quiroga destaca que permetran entendre als pacients el perquè una persona pot tenir aquests trastorns, ja que té una base genètica que el predisposa, i altres no, i per tant pot ajudar a «desestigmatitzar» un col·lectiu, que durant molt de temps, s'ha culpabilitzat.

El cas de l'Ester

Ester Aluges és una de les pacients de Vall d'Hebron. Fa uns 10 anys va ser diagnosticada amb TDAH i té diversos trastorns associats a la malaltia. Des que es tracta, però, ha vist com la seva vida pot ser «més relaxada i més organitzada», un fet que li ha millorat la qualitat de vida a ella i als del seu entorn, que pateixen el caos que s'extrapola de la seva personalitat, com diu ella. Se sent «més tranquil·la i més serena» i ha baixat el ritme en alguns aspectes de la seva vida, com aprendre a prioritzar, de manera que controla més el neguit que tenia abans d'iniciar el tractament.