Trastorn alimentari

Amb la col·locació de dos elèctrodes al cervell i la generació d'una estimulació permanent, tres dels quatre pacients escollits per participar en un assaig clínic de l'Hospital del Mar, a Barcelona, han millorat el seu pronòstic d'anorèxia nerviosa severa: han augmentat de pes i han canviat la seva actitud davant del menjar. És la constatació que aquesta tècnica pionera a Europa, que ja s'utilitza en altres trastorns com el Parkinson, pot ser una eina per combatre l'anorèxia nerviosa en casos crònics en què no ha funcionat cap tractament convencional.

L'equip responsable d'aquest estudi ha recalcat que després d'un nou assaig es podrà incorporar a la cartera de serveis d'aquí a un parell o tres d'anys.

Elèctrodes al cervell

L'operació consisteix en la col·locació d'uns elèctrodes en una zona determinada del cervell que s'escull en funció de les característiques del pacient. Per fer-ho, s'utilitza un robot que permet als neurocirurgians controlar en tot moment on se situen.

Els punts seleccionats no motiven la gana, sinó que estimulant-los es millora el funcionament dels circuits cerebrals que controlen l'estat d'ànim, l'ansietat i el mecanisme de motivació i recompensa, i per tant, acaba revertint en un augment de pes. Així ho ha exposat la doctora Glòria Villalba, neurocirurgiana responsable del projecte, que ha remarcat que el risc de la cirurgia és molt baix i, per tant, assumible en uns pacients que estan molt greus i en els quals han fallat els tractaments convencionals. Glòria Villalba ha explicat que la malaltia no se'n va però ha reconegut que tres dels quatre pacients han presentat millores, i en el quart no es descarten en el futur, tot i que de moment no hi hagi hagut reacció.

És una opció que s'ha donat a pacients que, a més d'anorèxia, pateixen altres trastorns com ara la depressió, o el trastorn obsessiu-compulsiu, malalties en què aquest tipus de teràpia també ha donat molt bon resultat, igual que el Parkinson. L'estimulació és permanent però a través d'un comandament a distància es pot arribar a aturar si és necessari. El pacient només s'haurà de tornar a sotmetre a una operació per canviar la pila de l'estimulador però no cal intervenir una altra vegada, si l'experiència funciona, en el cervell.

Per a Gerardo Conesa, cap del servei de Psiquiatria de l'hospital i director de l'Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions, són intervencions que no generen lesió al cervell i, per tant, el pacient ha d'estar plenament segur a sotmetre-s'hi.

Per la seva banda, Julio Pascual, director mèdic de l'Hospital del Mar, ha destacat que és una «aposta estratègica» del centre per estendre teràpies d'aquest tipus al major nombre de pacients que es puguin beneficiar de la recerca i la investigació en assistència. Els metges confien que d'aquí a un parell o tres d'anys es pugui incorporar l'estimulació cerebral a la pràctica clínica.

«No és un caprici»

Elisabet Valladares, una de les pacients que han participat en aquest assaig clínic, ha explicat que des de l'operació li ha canviat la vida. Feia 12 anys que només ingeria líquid i ara ha començat a menjar pa o altres aliments com la tonyina. Reconeix que no sabia ni quin gust tenien les coses.

A més, segons ha afegit la doctora Villalba, tenia tendència a utilitzar molts laxants i diürètics i, en canvi, des de la intervenció, ha deixat els laxants i ha reduït al 5% la ingesta de diürètics.

La pacient explica que el que més temia era tenir sentiments de culpa per ingerir i està contenta que això no li hagi passat. Des que va ser diagnosticada d'anorèxia ha passat diferents tractaments i diferents etapes. Fins i tot ha anat a centres de dia per esmorzar i dinar, però cap tractament li acabava de funcionar. Finalment va poder entrar en aquest assaig clínic i reconeix que des de l'operació es troba més bé. De fet, s'ha engreixat uns tres quilos. «Començo a ser feliç», ha resumit molt emocionada.

«És una malaltia molt dura per a qui la pateix, i no ho sap ningú». I ha destacat que «no és un caprici, és una malaltia».