Trastorns

El 50% dels infants catalans que es van adoptar a Rússia i Ucraïna entre el 1998 i el 2016 pateixen algun trastorn de l'espectre alcohòlic fetal (TEAF), i un 20% d'aquests el presenten en la seva expressió més greu, la síndrome d'alcoholisme fetal (SAF). Són els resultats del primer estudi fet a Catalunya sobre aquesta patologia en infants nascuts a Rússia i Ucraïna, països on el consum d'alcohol en general, però també durant l'embaràs, és més gran.

L'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció descarta tancar les adopcions a Rússia (a Ucraïna estan tancades des del 2012) però aposta per formar i avaluar la motivació de les famílies per a l'adopció d'un infant amb necessitats educatives especials, en el cas que escullin algun d'aquests països.

L'estudi, que ha donat resultats similars a l'únic treball semblant fet a Europa, a Suècia, el 2010, es va tirar endavant després que l'ICAA enviés 750 cartes a famílies que havien adoptat a Rússia i Ucraïna entre el 1998 i el 2015. Un total de 220 famílies hi van respondre positivament i, finalment, 162 infants van arribar a la fase final de l'estudi, 101 nens i 61 nenes. La meitat, doncs, van resultar afectats per algun tipus de trastorn de l'espectre alcohòlic fetal, el terme utilitzat per agrupar les anomalies físiques, mentals, conductuals i cognitives que pot presentar una persona que ha estat exposada a l'alcohol durant el seu desenvolupament prenatal. La forma més greu d'aquest trastorn es coneix com a síndrome d'alcoholisme fetal, que pot comportar malformacions morfològiques, retards de creixement i alteracions del sistema nerviós que poden traduir-se en alteracions cognitives, conductuals, de socialització i de l'aprenentatge.

Tot i aquests resultats, des de l'ICAA no es plantegen tancar les adopcions als països de l'Est. La directora, Agnès Russiñol, ha defensat «el dret» que tenen aquests nens, tant els afectats pel TEAF com la meitat que no ho han estat, de «poder viure en família», i per aquest motiu s'han plantejat diferents accions i intervencions per poder capgirar aquesta situació. En aquest sentit, una de les mesures més importants que prendrà l'administració és la formació i la valoració de les famílies perquè assumeixin «de manera conscient» el risc d'adoptar infants que presentin aquests trastorns. Per a Russiñol, doncs, no es tracta «d'endurir les condicions» de l'adopció, sinó que en la formació que ja es fa als pares adoptius per conscienciar-los que «no és el mateix que ser pare biològic», els equips de psicòlegs treballaran «la motivació i les capacitats de la família» per fer front a una adopció d'un infant amb necessitats especials.

Els darrers anys, la xifra d'infants arribats de Rússia ha estat de 29 el 2015 i el 2016, i de 19 el 2017, un descens que per a Russiñol s'ha donat en general a l'adopció internacional. Durant el període entre 1998 i 2016, Rússia representava el 80% de les adopcions fetes a Catalunya d'infants provinents d'Europa, que suposaven el 39% del total d'adopcions internacionals culminades a Catalunya.

En aquests moments, Russiñol es mostra cautelosa respecte a l'impacte que podran tenir les mesures que els dos departaments posaran en marxa després dels resultats de l'estudi. A Ucraïna, actualment només es pot adoptar en cas de germans d'altres infants adoptats al mateix país o d'infants que han estat en un procés d'acolliment prèviament.