El telèfon de la consulta del doctor Antoni Bulbena comença a rebre trucades de forma constant quan està a punt de ploure. Les hores que precedeixen la pluja tenen un efecte neguitejador i algunes persones hi són especialment sensibles. Però quan arriba la pluja, l'efecte és d'alliberament. Bulbena, director de Docència del Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar i director del Departament de Psiquiatria i Medicina Legal de la UAB, ha centrat part dels seus estudis en la relació entre les condicions meteorològiques i el comportament de les persones. Va documentar com els atacs de pànic atesos a l'Hospital del Mar es reduïen a la meitat en dies de pluja, mentre que eren tres vegades més comuns quan bufava vent de ponent. Quan les temperatures augmenten, l'agressivitat, també.

«La meteorologia ens afecta considerablement, no només en les malalties, sinó també en el funcionament habitual, però no a tothom de la mateixa manera. Hi ha persones que quasi bé no ho noten i d'altres que hi són molt sensibles. Hi ha qui nota molt els canvis de temps», assenyala. I afegeix: «És important estudiar aquesta influència per tenir eines per anticipar-nos-hi entre els pacients i evitar-ne els efectes negatius». El doctor Bulbena destaca que aquesta influència del temps és una «eina molt poderosa» dels éssers vius, que conserven especialment els animals, per adaptar-nos a l'entorn i per a la supervivència. «És un avantatge molt important», afirma. «Es tracta de conèixer com la natura ens afecta i, a la vegada, respectar-la per no desequilibrar-la», diu.

Vent, pluja i aparat elèctric

Bulbena explica que l'efecte directe del vent és en general crispant i les persones poden notar més neguit. En canvi, quan plou, es produeix un efecte d'alliberament, mentre que l'aparat elèctric, quan llampega, genera pors i també una mica d'irritació.

El Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar es va fixar que hi havia dies en què rebia moltes trucades i consultes i d'altres en què baixaven notablement i van començar a estudiar detalladament si aquesta variació coincidia amb canvis meteorològics.

L'estudi, elaborat per un equip liderat per Bulbena el 2002 i publicat el 2005 a la revista International Journal of Biometeorology, va registrar que els atacs de pànic eren tres vegades més freqüents quan bufava vent de ponent, mentre que es reduïen a la meitat quan plovia. A la tardor, eren més comuns que en les altres estacions. La investigació va aportar llum en la relació entre les condicions meteorològiques i els trastorns psiquiàtrics, «un tema d'especulació contínua a causa de troballes contradictòries», recull el resum de l'estudi.

Calor, agressivitat i canvi climàtic

Bulbena assenyala que, quan fa molta calor, l'agressivitat augmenta; una conducta, puntualitza, associada a molts factors. Durant l'onada de calor que va recór-rer Europa l'estiu del 2003, el Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar va registrar més conductes agressives. El catedràtic destaca que un estudi va documentar que les guerres del segle XX de tots els continents s'havien declarat amb més freqüència quan havien augmentat les temperatures (en alguns llocs, també, quan hi havia pluges devastadores).

Bulbena alerta que el canvi climàtic pot comportar «risc de modificar la conducta humana, amb més agressivitat». Lamenta que en les cimeres sobre canvi climàtic no es tingui en compte com l'escalfament global pot afectar la conducta de les persones. «Sembla un tema menys important, però ho és molt. No vol dir que si augmenta la temperatura tots serem més agressius, perquè és una conducta multifactorial, però s'hauria d'estudiar», subratlla.